Voldria explicar-vos una particularitat meva, que a jutjar, per el que hem diu la gent quan ho comento, es una raresa o almenys quelcom poc habitual, i per això he decidit explicar el perquè de la meva singularitat.Quan dius a algú, -Ep!!que mi m'agrada la Boira!!. La primera reacció es d'estranyesa acompanyada d'un gest tot estirant el coll enrere i arrugant el front al mateix temps que obren els ulls com plats, i acte seguit exclamen, - au va!!! home va!! que dius!! La boira deprimeix!!.
Doncs si, jo soc un d'aquells als que els hi agrada la boira, quelcom que no entén massa gent, i es fa més incomprensible encara, quan no son naturals de ponent.
Jo us diria que el que sento, es amor incondicional per la boira, penso que la boira està infravalorada, sovint odiada per la gent, es l'ovella negra de l'hivern, la germaneta lletja de les inclemències de la metereologia.
Doncs el cas és que la trobo a faltar quan fa temps que no ens visita, quan desprès del llarg estiu, arriba el primer dia en que puges la feixuga persiana, amb els braços encara enquil·losats i els ulls que perduren enganxats, fruit del pas del temps en procés d'oclusió, i de cop i volta puc apreciar que el dia s'aixeca amb boira, de sobte el rostre hem canvia i penso... Ja la tenim aquí , barreja de fum i ambient gèlid, que hem provoca una sensació de tranquil·litat, que m'assossega i hem dona ganes de sortir al carrer i respirar l'aroma que hi ha a l'ambient en un dia de boira, olor de contrastos, que m'impregna les fosses nasals, un ecosistema que m'envolta, que em fa tenir la sensació, que hi ha quelcom volàtil en el paisatge urbà, que te la propietat d'abraçar-me i poder-me abstreure de la resta món.
Reconec que potser no és el més habitual que t'agradi la boira, però si que hem resulta curiós, que com diu molta gent, la boira pugui deprimir, puc entendre que et causi indiferència, puc acceptar que no t'agradi, però que la boira deprimeixi, perdoneu, però no ho puc entendre. Crec que si ets de ponent, la boira l'hem de sentir nostra, no l'hem de menystenir, ha de ser com la nostra denominació d'origen, ha de ser allò que ens ha de fer sentir orgullosos d'on venim, de tenir quelcom que no tenen a la resta de Catalunya, almenys amb tanta assiduïtat com tenim nosaltres, hem de fer de la boira , la nostra marca diferenciadora, "La Boira, Marca Lleida".
Que hi ha més bonic que poder asseure't en un banc al carrer, amb les mans a les butxaques de la caçadora protegint-les del fred humit que acompanya sempre a la boira i veure, poder viure, diria jo, l'espectacle meravellós, quan és produeix la lenta marxa de la boira tot deixant al descobert l'sky line medieval de la nostra ciutat coronada per el castell , la Seu Vella tant nostra, sempre vigilant els intramurs i la riba del Riu Segre, sempre coronant aquest turó tant particular i que fa que Lleida sigui diferent, especial i única.
Crec que hem de donar un vot de confiança a la Boira, es molt nostra i l'hem de sentir nostra clar que te coses dolentes, qui no en te? Però també en te de bones, només es tracta de buscar-les. Sovint ens titllen de que a Lleida no hi passa mai res, doncs al meu parer, crec que cada cop que la boira fa acte de presència, en passen moltes de coses, l'únic que passa, que ella mateixa amb la seva capacitat cegadora, fa difícil que es puguin veure les seves coses bones, però si ets capaç d'endinsar-te en el seu interior, si permets que la boira et pugui abraçar , si deixes que ella et pugui guiar per el seu interior, de ben segur podràs trobar totes les seves virtuts.
Ignasi Boya.
Doncs el cas és que la trobo a faltar quan fa temps que no ens visita, quan desprès del llarg estiu, arriba el primer dia en que puges la feixuga persiana, amb els braços encara enquil·losats i els ulls que perduren enganxats, fruit del pas del temps en procés d'oclusió, i de cop i volta puc apreciar que el dia s'aixeca amb boira, de sobte el rostre hem canvia i penso... Ja la tenim aquí , barreja de fum i ambient gèlid, que hem provoca una sensació de tranquil·litat, que m'assossega i hem dona ganes de sortir al carrer i respirar l'aroma que hi ha a l'ambient en un dia de boira, olor de contrastos, que m'impregna les fosses nasals, un ecosistema que m'envolta, que em fa tenir la sensació, que hi ha quelcom volàtil en el paisatge urbà, que te la propietat d'abraçar-me i poder-me abstreure de la resta món.
Reconec que potser no és el més habitual que t'agradi la boira, però si que hem resulta curiós, que com diu molta gent, la boira pugui deprimir, puc entendre que et causi indiferència, puc acceptar que no t'agradi, però que la boira deprimeixi, perdoneu, però no ho puc entendre. Crec que si ets de ponent, la boira l'hem de sentir nostra, no l'hem de menystenir, ha de ser com la nostra denominació d'origen, ha de ser allò que ens ha de fer sentir orgullosos d'on venim, de tenir quelcom que no tenen a la resta de Catalunya, almenys amb tanta assiduïtat com tenim nosaltres, hem de fer de la boira , la nostra marca diferenciadora, "La Boira, Marca Lleida".
Que hi ha més bonic que poder asseure't en un banc al carrer, amb les mans a les butxaques de la caçadora protegint-les del fred humit que acompanya sempre a la boira i veure, poder viure, diria jo, l'espectacle meravellós, quan és produeix la lenta marxa de la boira tot deixant al descobert l'sky line medieval de la nostra ciutat coronada per el castell , la Seu Vella tant nostra, sempre vigilant els intramurs i la riba del Riu Segre, sempre coronant aquest turó tant particular i que fa que Lleida sigui diferent, especial i única.
Crec que hem de donar un vot de confiança a la Boira, es molt nostra i l'hem de sentir nostra clar que te coses dolentes, qui no en te? Però també en te de bones, només es tracta de buscar-les. Sovint ens titllen de que a Lleida no hi passa mai res, doncs al meu parer, crec que cada cop que la boira fa acte de presència, en passen moltes de coses, l'únic que passa, que ella mateixa amb la seva capacitat cegadora, fa difícil que es puguin veure les seves coses bones, però si ets capaç d'endinsar-te en el seu interior, si permets que la boira et pugui abraçar , si deixes que ella et pugui guiar per el seu interior, de ben segur podràs trobar totes les seves virtuts.
Ignasi Boya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada