AL SENYOR FELIPE GONZÁLEZ

Mai hagués pensat que faria anar paraules del Sr. Aznar, però ha arribat el moment de fer-ho:

VÁYASE SEÑOR GONZÁLEZ, VÁYASE!!!

Desprès de llegir detingudament i amb clama la seva carta dirigida "A LOS CATALANES" , i desprès de que al cap d'una setmana, en una entrevista a la Vanguardia va intentar esmenar el seu error de manera fallida, contradient les seves pròpies paraules, només puc arribar a la conclusió que vostè pateix demència senil.

En primer lloc vull dir-li que vostè "la sencilla condición de ciudadano" ni l'ha recuperat, ni crec que l'hagi tingut mai des de que vostè va ser president de les Espanyes, amb tot el que ha llepat de la gran mamella del poder, li ha permet portar una "senzilla vida" rodejat de luxoses cases i algun que altre vaixell de poc valor.

Permeti'm dubtar que vostè i el seu sèquit m'hagin representat amb orgull com a català per el món, i no dongui gràcies per progressar com a país per la nostra confiança, per que tot el que han fet es abusar-ne, de la nostra confiança, fins i tot diria, que en petit comitè, se n'han arribat a riure de la nostra confiança, sacrifici i en general de tots els catalans i catalanes, si us plau, no vingui ara a donar consells, quan ningú els hi ha demanat, i si us plau, no aprofiti la seva posició per llençar-nos més merda a sobre.

Vostè ha de sàpiguer quelcom, a Catalunya, no es coacciona a ningú pel sol fet de ser castellà, aquí, Sr. González, no perseguim a ningú que no parli català, aquí si convé parlem en castellà per facilitar la convivència de tothom, li pregaria que no fes vostè demagògia com fa la major part de la classe política que pensa com vostè.

I diu vostè que trencaríem la Constitució i l'estatut que ens asseguren autogovern. Quin estatut Sr. González? El mateix que el seu propi partit, coaccionat per partits de la seva oposició i per un Tribunal Constitucional de dubtosa imparcialitat, es van encarregar de retallar transformant-lo en quelcom que no tenia res a veure a l'original, per tal de no atorgar-nos l'autogovern que ens mereixem? 

Vostè parla de que en Mas ens vol portar cap a una via morta. De que te por? Que potser sigui Espanya qui vagi a la Via Morta? quan aquesta , no tingui l'ajuda de la sempre solidària Catalunya, aquesta solidaritat que vostès pregonen que han de tenir totes les regions d'Espanya, però que curiosament hi ha regions que "por decreto" ho han de ser més que d'altres. Això no es solidaritat, això, vostè tindria que saber i sens dubte, estic convençut que ho sap, que això es aprofitament. Torna a fer demagògia quan, els catalans l'únic que volem es decidir el nostre futur democràticament, no volem violència, tant sols volem votar, volem democràcia, volem decidir el nostre futur democràticament, i acceptar el que diguin les urnes.

Com s'atreveix a comparar Catalunya amb el moviment nazi dels Anys 30 d'Itàlia i Alemanya? Com s'atreveix Sr González? I presumeix d'estimar-nos i te el valor de comparar-nos amb els nazis? Com a Català no vull que ningú com vostè vulgui estimar-me, així no es fa. I no solament això, tant sols una setmana desprès diu en l'entrevista, suposo que sobrepassat per la repercussió de la seva carta, ens intenta dir que s'hauria de reformar la constitució per reconèixer a Catalunya com a nació. Que pretén ara Sr, González? ara ve d'amic? No continuï mofant-se de tots els catalans i catalanes, som catalansde ple dret, no "burros catalans".

Per últim Sr. Gonzàlez, dir-li que hem resulta més curiós de tot, que el partit que vostè ha abanderat i del qual se n'ha lucrat durant tants anys, en tots aquest anys mai s'hagi ficat d'acord amb el principal partit de l'oposició, i en l'únic que sempre han estat d'acord des de el primer moment i sempre han anat a una , es en anar en contra la voluntat d'un poble, el Català, de voler votar, de voler dir la seva a traves de les urnes.

Tot plegat, es molt trist Sr. González, marxi, agafi el seu vaixell i retiris a descansar que ja ha molestat bastant durant molts anys, gaudeixi de tot el que s'ha embutxacat de manera dubtosa i deixi a la gent tranquil·la fer sentir la seva beu i no opini per ells ni els hi dongui consells quan no se li han demanat.