SER PARE

Suposo que tots els que ho sigueu, estareu d'acord amb mi si us dic que ser pare es l'experiència més gran que hi pot haver en aquesta vida, i que per molt bé que s'expliqui, ningú que no ho ha estat, s'ho pot arribar a imaginar, perquè, per tot luxe de detalls que es puguin donar, es una de les experiències en aquesta vida, que s'han de viure per saber realment el que es. Però no només es l'experiència de ser pare el que us volia explicar sinó que us volia fer referència de les sensacions i vivències que comporta ser pare. 

En tot moment faré referència a una filla, perquè es el que jo tinc, per mi, la filla més maca que hi ha al món, com cada filla o fill que un té, que es la més maca o maco, però entenc que tot el que us explicaré es igualment extrapol·lable a tenir un fill, i si bé us he de dir que tot i que desitjava tenir un fill, en el moment en que vaig tenir per primer cop la meva filla als meus braços, vaig sentir que faria tot el possible perquè a aquella personeta no li passes mai res dolent, i immediatament, un immens tsunami d'emocions va fer que comencés a plorar sense saber el perquè, però si que tenia clar que estava molt content de poder tenir el luxe de tenir aquella personeta als meus braços.

Ser pare es arribar cansat de la feina i al veure el somriure de la teva filla, marxa tot el cansament, es veure el somriure i anar-se'n tots els problemes que durant el dia t'han perseguit i amoïnat, es sentir que la teva filla plora i sentir un esglai al cor, que et porta sigui com sigui a intentar esbrinar el que li passa, quan veus els seus ulls plens d'alegría i llum et sents recompensat de tot l'esforç que dediques tant tu com la teva parella a que creixi bé, a que creixi feliç, i no li falti de res, no hi ha cap sou en aquest món, que compensi tant la teva feina i la de la teva parella amb la qui comparteixes tots els sentiments, com una mirada de la teva filla.

El plaer que un sent vivint el dia dia al costat de la seva filla, es indescriptible, es un conjunt de sentiments inesgotables que es van produint a mida que la teva filla va creixent, es la satisfacció de que la feina que estàs fent, aquella feina que no t'ha ensenyat ningú, l'estàs fent bé, per que no es fàcil però si que un i fica tot l'esforç i totes les forces, aquelles forces que un treu de cada abraçada que et dona la teva filla.
Es quan tens una filla quan entens tot el patiment que els teus pares t'han demostrat al llarg del temps i que tu, tantes vegades no has entès i els has tractat d'axalebrats, es quan pateixes per la teva filla, quan els hi pots dir als teus pares, "ara us entenc!", es un patiment constant, un patiment que et corprèn i et preocupa en tot moment perquè  aquella personeta, es una part de tu mateix. Es el teu reflex de vida, a qui sempre li vols imprimir tot allò que tu has volgut ser i no has pogut aconseguir, aquella persona a qui li vols polir tots els teus defectes i li vols potenciar totes les teves virtuts, es la satisfacció quan veus que aquella personeta imita els teus comportaments, quan mira la teva imatge per anar-se forjant la seva personalitat.
Es la satisfacció personal quan veus els progressos de la teva filla, quan veus que aprèn a llegir, a contar, a escriure, a dibuixar, quan veus que va creixent i es va superant dia a dia, quan veus la felicitat que li aporta, quan ella veu que va aprenent coses cada dia, quan et mira atentament i escolta les teves explicacions amb atenció, quan et dona el seu amor, a base  de petons i abraçades i paraules boniques, es quan comprens que es el seu amor, el més sincer que has trobat mai, es l'amor desinteressat d'una persona cap a tu, que precisament es això, l'amor desinteressat, el que fa que sentis tant d'amor, que tots els sentiments que sents per aquella personeta siguin tant especials, i que tinguis el lligam més gran i que no has tingut mai  cap a una persona.

Ignasi Boya Duocastella.