diumenge, 17 d’abril del 2011

Mourinho, el senyor ploramiques.

Que patètic sr. Mourinho, es vosté un ploramiques, amb 48 anys te una actitud d'un nen de 5, es queixa continuament sense raó de tot el que l'envolta, desvia l'atenció amb vanalitats, perque ningú es fixi en les seves mancances, es trist, que amb tants anys de professió, que per resultats cal dir, es excelent la seva trajectòria, només hagi aprés a fer un teatre digne del pitjor vodebil mai representat.
Sr Mourinho, la seva carrera es el suficientment bona perque vosté argumenti continuament errades dels demés i ni tant sols es molesti a justificar les seves, que també les té, com tothom en aquesta vida, ningú es perfecte i vosté menys, parla continuament de que tot el món està en contra seva i que vosté es l'únic just que hi ha, no serà que es vosté el raret, sr.Mourinho??
Es molt trist Sr.Mourinho que un professional de la seva valua no sàpiga admetre les errades, una persona pública com vosté no pot tenir aquesta vanalitat, aquesta prepotència, aquest cinisme que tant utilitza, es llastimós que vosté no utilitzi la seva professionalitat per tal de mirar una mica mes enllà de les seves espatlles i poder veure que vosté també comet errades, com pot ser que vosté pugui veure prepotència en algú altri??potser per que vosté es mestre en aquesta faceta i ja ha passat per aquesta fase,  i veu prepotència dels seus alumnes aventatjats, de ben segur que deu ser això, al igual que vosté es un gran professional es vosté un gran cínic, un gran prepotent i es lícit, clar que si!! però igual que ha explotat totes aquestes facetes, perque no ha explotat vosté de la mateixa manera la humiltat, la senzillesa, i d'altres qualitats que dignifiquen i molt a la persona, només se m'acut una raó Sr.Mourinho i es, que una presona prepotent mai pot ser senzilla, de ben segur deu ser això com diuen en castellà "no se le pueden pedir peras al olmo".
Sr Mourinho, no es pot anar de crack quan vosté com a entrenador planteja un partit en que el seu equip es dedica a esperar al rival tancat a la seva àrea, demostra por sr. Mourinho, aquesta por que vosté presumeix tant de no tenir i que amaga darrera aquesta coraça de prepotència que vosté es fica cada cop que surt públicament, es trist, sr.Mourinho no es pot jugar a futbol així i voler guanyar, no es pot utilizar les faltes com a únic mitjà per aturar el rival, no es poden utilitzar les protestes per tal de condicionar als àrbits, simplement el que ha de fer es jugar a futbol amb un plantejament atractiu, fer que els seus seguidors disfrutin veient futbol, i no fer que s'aburreixin.
Nomes així es guanyarà el respecte de tothom i evitarà que allà on vagi el xiulin i li diguin allò de "ese portugués hijo puta es", mentre continui amb la seva filosofia, només recollirà fruits podrits de la seva sembra.

divendres, 18 de març del 2011

La Bordeta i Una Assemblea Peculiar

Soc un veí i associat de l'associació de veïns del barri de la Bordeta, que em sento molt orgullós de pertànyer a aquest barri des que hi vaig nèixer ja fa 36 anys.
L'altre dia els veïns de La Bordeta vàrem tenir l'assamblea de l'Associació de Veïns, i tots els allí assistents vam poder veure un espectacle gratuït digne del millor bodevil representat en qualsevol teatre de pobre pressupost. El cas és que no era una obra de teatre el que anàvem a veure, sinó que era un acte d'importància extrema on s’havia de debatre sobre el bé del nostre barri.

Sota el meu punt de vista em va semblar un espectacle vergonyós, vam poder contemplar una junta que feia anar l'assemblea al lloc que volia en tot moment, vetllant únicament pels seus interessos i no pels del Barri. Una junta que es permetia el luxe d'acusar públicament a gent allí assistent i que no permetia, sota cap concepte el dret a rèplica que té tota persona acusada, no solament això, sinó que els emplaçava a defensar-se en l'apartat de pregs i preguntes, que més tard es va donar, però que ells mateixos, la junta, es va encarregar de donar per finalitzat sense deixar d'acabar d'exposar els arguments als assistents acusats.

Senyors/es de la Junta, des d’aquí els dic, que tothom té dret a rèplica i més quan se l'acusa públicament de fets molt greus.
Senyors i senyores de la Junta des d’aqui dir-los que és de molt mala educació i denota molta falta de respecte que una persona de la junta s'aixequi de la cadira i marxi de la sala, quan un veí acusat parla per defensar-se. El més penós del cas és que s'aixecà dient que tenia feina a fer, i quan es va tallar al veí ­que es defensava, va tornar a fer acte de presència.
Penso senyors/es de la junta que el respecte a un sol veí és extensible a tot el barri.

Durant l'assemblea és veritat que hi van haver moments molt tensos, fins i tot vam poder presenciar la dimissió d'un membre de la junta al qual no se'l va deixar explicar amb tota llibertat, el perquè deixava la Junta. I val a dir no es tractava d'un integrant de la junta més, sinó que era una persona que porta pocs anys vivint al barri però que se l'ha sentit seu i ha decidit treballar i molt, en favor del seu barri i el seu jovent. Es penós que una falta de cominunicació de la Junta provoqui que un membre molt vàlid marxi de la Junta, crec en aquest punt, que parlo en nom de molta gent que en l'últim any hem conegut aquest ex-membre de la junta.

A la Junta també li voldria dir,que si algú està en la veritat d'algún tema, això s'ha de reconèixer i si hi ha errada per part de la junta, reconèixer-la i demanar disculpes, no passa res, és més honest, el que no s'ha de fer és desacreditar al membre dient que menteix quan és veritat el que diu. Permeteu-me un incís, ho dic per l'assumpte de la mànega d'electricitat del concert de la Festa Major, jo hi era davant quan li vàrem dir a la Sra Presidenta, cosa que ella va negar en l'assemblea.

Em sembla també significatiu el comentari d'un senyor d'avançada edat que tenia a la vora "Aquí és igual el que passi, ells (la junta) decideixen.” Jo no havia vist mai una junta en que els diversos punts s'aprovessin per decret i ni tant sols es demanés el vot als assistents de manera democràtica.

Realitzant aquest escrit m'he assabentat que un nou membre de la junta ha decidit dimitir, a la qual cosa, només els puc dir , que això els hauria de fer pensar, el perquè passa, igual que només hi hagi uns 900 i escaig socis, quan el barri té aproximadament 15000 habitants, que fent números equival a unes 4000 famílies, no creuen senyors de la Junta que si ho estessin fent bé hi hauria d'haver almenys 2000 socis?? amb la qual cosa es podria aconseguir mes subvenció de l'ajuntament entre d'altres avantatges pel barri??

Per últim dir-los als senyors/es de la junta que no els considero a tots, que no ho fan bé, crec que hi ha gent molt vàlida i que treballa molt però hi ha un petit grup que crec donen mal nom a la Junta. Senyors i senyores de la Junta, no es pot pertànyer a un grup polític com el OVI oposició de l'actual alcaldía, fins i tot ser-ne soci fundador , i voler dirigir una associació de veïns ficant per davant els interessos del partit als del barri, no es pot estar amb una guerra constant amb les institucions de la ciutat que al cap i a la fí  són les que ens han d'ajudar a tirar endavant el barri.
Senyors i senyores de la Junta crec que viuen estancats en una guerra que ja fa 30 anys varen tenir amb l'ajuntament presidit aleshores pel Sr.Siurana, avui per avui hi ha unes altres persones i crec que se'ls ha de donar l'oportunitat per treballar plegats pel barri, no se'ls pot jutjar perque pertanyin al mateix partit polític de l'alcalde amb el que no convergiren en idees. Tampoc es pot actuar a esquenes de l'ajuntament en actes en els que han ajudat, sembla com si es volgués donar a entendre que es l'associació la que ho ha dut a terme, senyors/es de la junta l'important de qualsevol fet, és el fet en sí mateix, no sortir a la foto per endurse'n els mèrits. S'ha de reconèixer que en els últims temps l'ajuntament ha fet i molt per les diferents plataformes que hi ha al barri.

Es per tot això que demano des d’aquestes línies la dimissió de la junta i que s'encarregui una junta gestora fins la propera assemblea i que siguin els veïns del barri, votant democràticament, qui decideixin a qui vulguin que els dirigeixi.

Per últim, només vull dir-los que evidentment aquesta carta té dret a rèplica, per mi sí que és important el dret a defensa i els escoltaré amb atenció i tindré molt en compte les seves paraules, però també els dic ara mateix, que no hi haurà contrarrèplica, no vull convertir una percepció que he tingut d'una assemblea en un joc de cartes creuades que no portaran més que a perjudicar i que es parli malament del nostre barri que tant m'estimo.

Ignasi Boya Duocastella.