tag:blogger.com,1999:blog-35998964975598477522024-02-07T07:23:17.552+01:00ACONTEIXEMENTS DE VIDAIgnasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.comBlogger41125tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-88115954193023229052020-04-24T02:10:00.001+02:002020-04-24T02:10:54.028+02:00JUNTS X CAT PRIMER ANIVERSARI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzLA9rU9Ipp30r_yeoP_aRbjrSyOXYcV206V05Bxv0shb3P8agmszqV9enw2zO0T9AwHn0QrOSslVq4uJt6_Q' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Encara no, fa un any, tots els que estem aquí, teníem la il·lusió desfermada, gairebé un any, de quan tots nosaltres teníem quelcom al cap, amb un objectiu clar, un punt fixat a l'horitzó, i tots, sense excepció, albiràvem una data al calendari, el 26 de maig era a prop i havíem de portar el canvi a la nostra estimada Lleida. Tots sabíem que no era empresa fàcil, però també sabíem que ho podíem fer possible, que era al nostre abast, i que si tots fèiem el que havíem de fer, podíem fer realitat el que Lleida necessitava. A la major part de nosaltres, no diré que ens venia gran, estava clar que érem nous en tot això de la política, però no ho deixaríem a l'atzar i aquesta inexperiència la supliríem amb la nostra il·lusió, alegria i les ganes de fer-ho bé, i junt amb l'experiència dels que ja hi teníeu recorregut, el cocktail que en resultava podia delectar els paladars més exigents. Tot començava una tarda de dissabte, per molts era el primer cop a d'alt d'un escenari, per d'altres, les primeres paraules en públic, per alguns el primer cop d'ambdues coses i és ben cert que aquell dia potser hi havien mes nervis que il·lusió, però ho vam superar amb nota i tots, absolutament tots, vam marxar cap a casa amb allò que es denomina a les espanyes “un subidón de la Òstia”, fins i tot crec que algun a l'endemà al matí, encara li repicava al cap el seu discurset, inclòs, us puc assegurar que no fa ni un mes que encara el va trobar a la butxaca de l'americana. Érem ni més ni menys que 37 persones diferents , la cosa d'entrada pintava complicada de nassos, es el que te el curiós caprici, de voler fer una llista transversal i de ciutat. Però vàrem saber fer amistat, vam fer el més difícil, cohesionar un grup divers, compost de mons diferents i el més important, TOTS, vam saber fer equip, ens vam ficar la granota de treball i vam sortir al carrer, el vam recórrer pam a pam, centímetre a centímetre, barri a barri, casa a casa, amb un únic horitzó, amb una única missió al sarró, conquerir el cor dels veïns de Lleida. Us enganyaria si us dic que va ser fàcil, ben bé ho sabeu, i com no podia ser d'una altra manera, hi va haver de tot, rialles, plors, abraçades d'aquelles que emboliquen, petons, encaixades de ma, cops a l'esquena, actes, molts actes , mes actes, vistes a dojo de l'IEI i de la catedral, passades i repassades de rasclet, paradetes, moltes paradetes, i mes paradetes, botigues, mercats i comerços, fulletons i tarjetons, somriures, preguntes, peticions i perquè no dir-ho, algun que altre moc que ens van<br />etzibar , hi van haver cartells, faroles, i també més brides que faroles, nits d'anar a dormir tard i dies, com diria aquell, d'aixecar-se ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, alguna que altra corredissa i sobretot també hi van haver sopars al Lola, molts sopars al Lola i per acabar algun berenar sopar.... com no ... al Lola. Finalment va arribar el dia 26 esperat, un dels dies mes complerts que jo recordo, son, presa, tensió, trucades, wasaps fotos i més fotos, recomptes i tot culminat amb una muntanya russa de sentiments i emocions que crec que ningú dels que som aquí podrem oblidar mai i tot i que el final potser no va ser l'esperat, si que vam poder contribuir i complir el propòsit que ens havíem marcat. Portar el canvi a la ciutat i fer Lleida gran , potser no de la manera que volíem , però seguim en una bona posició, treballant per poder-ho assolir ben aviat. Per acabar només vull fer-vos pensar en quelcom, que ha valgut molt la pena, que tot això que us he volgut explicar, ens ha portat avui aquí a casa nostra, si , perquè les circumstancies son les que son, perquè un maleit bitxet ens ha fet la guitza i avui en impedeix trobar-nos, com no... al Lola!! però després d'un any i de tot el que ha passat avui continuem estant aquí i gairebé hi som tots i això només vol dir una cosa amics, que vam fer el que tocava i que ho vam fer bé, que ho podíem fer millor, potser si, però aquí estem per seguir millorant , per ser més amics, per ser més equip I perquè malgrat els grocs, els liles o els vermells, malgrat pals a les rodes, banderes que desapareixen i tornen aparèixer, calaixos buits o factures de telèfon de 3000 euros....sobre totes les coses tinguem molt clar que JUNTS SOM INVENCIBLES.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-22027665078179563322020-01-09T15:15:00.003+01:002020-01-09T15:21:19.891+01:00LA BOIRA, "MARCA LLEIDA"<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu8q5XJzVhtSnVbM60PSRWrcsgshoTdn6XKKwGJzmKnGr2sbEebmWWz1RX7fVbLba-ej9nlCnDzQ2U7fvWrsYVD-k2Oph9bUOQ_5RoZYuVbJ-jeWZE4rIot3Z6nx6P9N3TEbPtB2VIdP4/s1600/boira.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1139" data-original-width="1600" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu8q5XJzVhtSnVbM60PSRWrcsgshoTdn6XKKwGJzmKnGr2sbEebmWWz1RX7fVbLba-ej9nlCnDzQ2U7fvWrsYVD-k2Oph9bUOQ_5RoZYuVbJ-jeWZE4rIot3Z6nx6P9N3TEbPtB2VIdP4/s320/boira.jpg" width="320" /></a>Voldria explicar-vos una particularitat meva, que a jutjar, per el que hem diu la gent quan ho comento, es una raresa o almenys quelcom poc habitual, i per això he decidit explicar el perquè de la meva singularitat.<br />
Quan dius a algú, -Ep!!que mi m'agrada la Boira!!. La primera reacció es d'estranyesa acompanyada d'un gest tot estirant el coll enrere i arrugant el front al mateix temps que obren els ulls com plats, i acte seguit exclamen, - au va!!! home va!! que dius!! La boira deprimeix!!.<br />
Doncs si, jo soc un d'aquells als que els hi agrada la boira, quelcom que no entén massa gent, i es fa més incomprensible encara, quan no son naturals de ponent.</div>
<div style="text-align: justify;">
Jo us diria que el que sento, es amor incondicional per la boira, penso que la boira està infravalorada, sovint odiada per la gent, es l'ovella negra de l'hivern, la germaneta lletja de les inclemències de la metereologia.<br />
Doncs el cas és que la trobo a faltar quan fa temps que no ens visita, quan desprès del llarg estiu, arriba el primer dia en que puges la feixuga persiana, amb els braços encara enquil·losats i els ulls que perduren enganxats, fruit del pas del temps en procés d'oclusió, i de cop i volta puc apreciar que el dia s'aixeca amb boira, de sobte el rostre hem canvia i penso... Ja la tenim aquí , barreja de fum i ambient gèlid, que hem provoca una sensació de tranquil·litat, que m'assossega i hem dona ganes de sortir al carrer i respirar l'aroma que hi ha a l'ambient en un dia de boira, olor de contrastos, que m'impregna les fosses nasals, un ecosistema que m'envolta, que em fa tenir la sensació, que hi ha quelcom volàtil en el paisatge urbà, que te la propietat d'abraçar-me i poder-me abstreure de la resta món.<br />
Reconec que potser no és el més habitual que t'agradi la boira, però si que hem resulta curiós, que com diu molta gent, la boira pugui deprimir, puc entendre que et causi indiferència, puc acceptar que no t'agradi, però que la boira deprimeixi, perdoneu, però no ho puc entendre. Crec que si ets de ponent, la boira l'hem de sentir nostra, no l'hem de menystenir, ha de ser com la nostra denominació d'origen, ha de ser allò que ens ha de fer sentir orgullosos d'on venim, de tenir quelcom que no tenen a la resta de Catalunya, almenys amb tanta assiduïtat com tenim nosaltres, hem de fer de la boira , la nostra marca diferenciadora, "La Boira, Marca Lleida".<br />
Que hi ha més bonic que poder asseure't en un banc al carrer, amb les mans a les butxaques de la caçadora protegint-les del fred humit que acompanya sempre a la boira i veure, poder viure, diria jo, l'espectacle meravellós, quan és produeix la lenta marxa de la boira tot deixant al descobert l'<i>sky</i><i> line </i>medieval de la nostra ciutat coronada per el castell , la Seu Vella tant nostra, sempre vigilant els intramurs i la riba del Riu Segre, sempre coronant aquest turó tant particular i que fa que Lleida sigui diferent, especial i única.<br />
Crec que hem de donar un vot de confiança a la Boira, es molt nostra i l'hem de sentir nostra clar que te coses dolentes, qui no en te? Però també en te de bones, només es tracta de buscar-les. Sovint ens titllen de que a Lleida no hi passa mai res, doncs al meu parer, crec que cada cop que la boira fa acte de presència, en passen moltes de coses, l'únic que passa, que ella mateixa amb la seva capacitat cegadora, fa difícil que es puguin veure les seves coses bones, però si ets capaç d'endinsar-te en el seu interior, si permets que la boira et pugui abraçar , si deixes que ella et pugui guiar per el seu interior, de ben segur podràs trobar totes les seves virtuts.<br />
<br />
Ignasi Boya.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-74214772499507880022016-12-24T16:53:00.000+01:002016-12-24T16:53:23.799+01:00BON NADAL I FELIÇ 2017<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/HYzgFtVntNI/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/HYzgFtVntNI?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Dies grisos, de glaç i boira espessa, la humitat que arriba fins al moll de l'os, el fred ficat al cos, que s'encongeix buscant aixopluc dins la jaqueta.<br />
Nostàlgia dels que ja no hi son, i alegria plena de contagi de les gents noves que van arribant a les nostres vides.<br />
Sentiments que venen i van, que viatgen en el temps, que ens desperten l'enyorança de temps passats, que ens revitalitzen l'esperança en forma d'il.lusió per els temps que vindran.<br />
Tant de bo, aquests dies que venen pugueu gaudir de tots i cadascun dels vostres, que pogueu ensamblar i donar cos al projecte de tot el que vulgueu complir en el nou any que s'acosta i que mai, absolutament mai us manqui la il.lusió de viure i fabricar moments especials al costat dels vostres.<br />
BON NADAL I PRÒSPER 2017.</span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Ignasi Boya. </span></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-51559251264366194392015-12-24T20:00:00.000+01:002015-12-24T20:00:37.691+01:00BON NADAL I FELIÇ 2016!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEi5ZoSUdMiVerOM3k3rvuXQ9eaOsUAnh5ryXqUxj_M5iBvew5Tldc9iJOy9FXwhcpC19OP5lPFHbcDMglvJyUMy-luquUkOQqjPvq6amR4OxHm_wjrOfEDbzvnKL9x4j4iucbxRDBAA0/s1600/TRONC.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEi5ZoSUdMiVerOM3k3rvuXQ9eaOsUAnh5ryXqUxj_M5iBvew5Tldc9iJOy9FXwhcpC19OP5lPFHbcDMglvJyUMy-luquUkOQqjPvq6amR4OxHm_wjrOfEDbzvnKL9x4j4iucbxRDBAA0/s320/TRONC.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest any no us vull enviar els millors dels desitjos amb frases guarnides de sentiments, no us vull evocar la felicitat d'aquests dies a traves de paraules embolcallades amb comparacions enrabassades que sovint desorienten al lector.<br />
No us vull dir allò que tothom diu i el que tota persona pensa en aquests dies, no vull intentar fer-vos brollar una llàgrima, provant de tocar els vostres sentiments més íntims, buscant els mots més intencionats.<br />
L'únic que voldria es poder-vos escriure una abraçada, per donar-vos-la des de aquestes lletres amb la tendresa i reconfortament que dona la més aferrada abraçada per contacte.<br />
Us voldria descriure la llum dels vostres ulls quan penseu en fer realitat els vostres desitjos en el proper any que està a punt d'arribar.<br />
Us voldria narrar l'expresivitat del vostre rostre quan penseu en tot el que voleu realitzar per aconseguir el benestar dels vostres.<br />
M'agradaria fer-vos una ressenya del somriure plàcid que dibuixa els vostres llavis quan recordeu amb enyorança els que ja no hi son.<br />
Però sincerament us dic, que si tant sols he aconseguit que tingueu només un pensament plàcid al llegir aquestes línies, per mi l'objectiu està aconseguit.<br />
Que tingueu un BON NADAL I PRÒSPER 2016!!!<br />
<br />
Ignasi Boya.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-82854846621341918762015-11-20T01:15:00.000+01:002015-11-20T01:15:39.300+01:00PER LA INÉS I EL SERGI.
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxFoI2Hcu3e2dBNELYK3GCtSeznfpjMfVDhIth3uArIeq8yEW7FXPvM_rhkiqBiNxke6e4eNugxTfs1nd-3y-tldWUigV2WtT7FeOpy38sXEpALpvIg4vjHmH3t1stfSSQGcaPWU221TM/s1600/IMG-20151031-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxFoI2Hcu3e2dBNELYK3GCtSeznfpjMfVDhIth3uArIeq8yEW7FXPvM_rhkiqBiNxke6e4eNugxTfs1nd-3y-tldWUigV2WtT7FeOpy38sXEpALpvIg4vjHmH3t1stfSSQGcaPWU221TM/s400/IMG-20151031-WA0008.jpg" width="225" /></a><span style="font-size: small;">Bueno
Sergi, ja t'has casat no? Mira que te vam dir que no ho havies de fer
, però clar, no podia ser d'una altra manera, no has fet ni
punyetero cas, com sempre , i això la Gisela, mare de la criatura
ens ho pot confirmar, no fa mai ni punyetero cas.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Bueno,
bromes a part, que estem aquí per celebrar quelcom especial, algo que
sabem de bona tinta que, Inés i Sergi, en teníeu moltes ganes, i ens
consta que teníeu molta il·lusió de que arribés aquest dia, dia,
que tot i que com tu deies, Sergi, no canvia res, tant sols es un
paper, res més, bla, bla, bla. Doncs no vegis la que has liat per un
punyetero paper!!! que si esferificacions, que si coccions a baixa
temperatura, que si decoracions dignes del millor dels estilistes,
que si mil salses, sabors i guarnicions, vamos, que las liat parda!!!</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">En
fi, Inés i Sergi, us desitgem de tot cor que sigueu feliços, que
aquest viatge que avui empreneu, sigui l'aventura més trepidant i
plena d'emocions que heu viscut mai, i que gaudiu de tots i cadascun
dels moments que passeu plegats, ambdós sols i acompanyats dels
vostres fills i famílies, que com bé sabeu, no us deixaran en
aquest llarg viatge.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Arribats
a aquest punt, en Roberto i jo, l'Ignasi, ens hem permès la llicència de confeccionar-vos una
petita recepta per cuinar, el millor dels menús que elaborareu mai,
i que us anirà força bé per aquesta etapa que avui comenceu.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">En
primer lloc, uns entrants basats en unes amanides de mirades, unes
croquetes de petons, uns encenalls de mil fulles farcits de
somriures i una crema fresca de fruites tropicals regades amb un
rajolí de carícies tendres. Entrants aquests, que us prepararan el
cos per tal de rebre el plat principal del vostre menú fet a mida.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Per
confeccionar el plat principal, us hem de dir, que us heu de
emmirallar en els vostres fills, que siguin ells la vostra font
d'inspiració, per fer el millor dels sofregits per aquest plat ple
de sabors que avui comenceu a cuinar.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Quan
tingueu problemes, que passarà, us passeu amb el foc i se us enganxi
aquell maleït sofregit, penseu en els vostres pares, això, us
ajudarà a trobar l'ingredient que us falta per canviar-li el gust
amarg que havia agafat el vostre plat, i poder així, reconduir la
cocció, i tornar a tenir el bon gust que sempre haureu de buscar,
perquè el plat quedi òptim. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">A
continuació penseu en els vostres amics per tal de regar-ho amb un
bon vi, ple d'aromes florals, amb la millor denominació d'origen i
la més valuosa de les varietats de raïm, per tal de fer la reducció
més adient, necessària, com sempre dius Sergi, perquè amb el
vostre plat, es pugui gaudir de tots els gustos i essències. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">I
sobretot sempre i en tot moment, gaudiu de les vostres famílies per
aconseguir així la millor de les guarnicions. I ens faltarien els
tres ingredients principals per acabar el plat, i serien, la
paciència, la comprensió i el vostre amor, tot junt cuit a baixa
temperatura que com bé sabeu, Inés i Sergi, es la millor de les
coccions, això si, donant-li un punt de foc viu, sempre necessari
per acabar el vostre plat.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Pel
que fa a les postres, i desprès de dures deliberacions, en Roberto i
jo hem cregut convenient que era millor, no donar-vos cap recepta i
deixar-ho tot a la sort de la vostra imaginació, aquesta sens dubte,
serà el millor ingredient, per aconseguir, les postres més
espectaculars.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Dit
això, i encara que sigui un tòpic, que sigueu molt feliços, gaudiu
moltíssim del vostre dia i no deixeu que res ni ningú pugui
enterbolir aquesta història de la que avui en comenceu un nou
capítol.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Moltes
Felicitats !!!</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Roberto
Pérez i Ignasi Boya.</span></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-72629485960858354562015-09-06T00:56:00.005+02:002015-09-06T00:56:58.741+02:00AL SENYOR FELIPE GONZÁLEZ<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjngRSWJvAFh-JDRN4ONExs-P22YLnQDFQNs_tDNfUxkf-oncV6n81SdktnA3S1NfYAbbfjffX8WfUtGGRnU1fNuU9blOgmCsLsZWp560x6mGZ6uwBuNNEpJJ6e3Ops7sHbAnz0a2dKaBY/s1600/GONZ%25C3%2581LEZ.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjngRSWJvAFh-JDRN4ONExs-P22YLnQDFQNs_tDNfUxkf-oncV6n81SdktnA3S1NfYAbbfjffX8WfUtGGRnU1fNuU9blOgmCsLsZWp560x6mGZ6uwBuNNEpJJ6e3Ops7sHbAnz0a2dKaBY/s400/GONZ%25C3%2581LEZ.jpg" width="400" /></a>Mai hagués pensat que faria anar paraules del Sr. Aznar, però ha arribat el moment de fer-ho:</div>
<div style="text-align: justify;">
VÁYASE SEÑOR GONZÁLEZ, VÁYASE!!!</div>
<div style="text-align: justify;">
Desprès de llegir detingudament i amb clama la seva carta dirigida <a href="http://elpais.com/elpais/2015/08/29/opinion/1440863481_811526.html" target="_blank">"A LOS CATALANES"</a> , i desprès de que al cap d'una setmana, en una <a href="http://www.lavanguardia.com/politica/20150905/54436267246/felipe-gonzalez-estoy-a-favor-reforma-reconozca-catalunya-nacion.html" target="_blank">entrevista a la Vanguardia </a>va intentar esmenar el seu error de manera fallida, contradient les seves pròpies paraules, només puc arribar a la conclusió que vostè pateix demència senil.</div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc vull dir-li que vostè "la sencilla condición de ciudadano" ni l'ha recuperat, ni crec que l'hagi tingut mai des de que vostè va ser president de les Espanyes, amb tot el que ha llepat de la gran mamella del poder, li ha permet portar una "senzilla vida" rodejat de luxoses cases i algun que altre vaixell de poc valor.</div>
<div style="text-align: justify;">
Permeti'm dubtar que vostè i el seu sèquit m'hagin representat amb orgull com a català per el món, i no dongui gràcies per progressar com a país per la nostra confiança, per que tot el que han fet es abusar-ne, de la nostra confiança, fins i tot diria, que en petit comitè, se n'han arribat a riure de la nostra confiança, sacrifici i en general de tots els catalans i catalanes, si us plau, no vingui ara a donar consells, quan ningú els hi ha demanat, i si us plau, no aprofiti la seva posició per llençar-nos més merda a sobre.</div>
<div style="text-align: justify;">
Vostè ha de sàpiguer quelcom, a Catalunya, no es coacciona a ningú pel sol fet de ser castellà, aquí, Sr. González, no perseguim a ningú que no parli català, aquí si convé parlem en castellà per facilitar la convivència de tothom, li pregaria que no fes vostè demagògia com fa la major part de la classe política que pensa com vostè.</div>
<div style="text-align: justify;">
I diu vostè que trencaríem la Constitució i l'estatut que ens asseguren autogovern. Quin estatut Sr. González? El mateix que el seu propi partit, coaccionat per partits de la seva oposició i per un Tribunal Constitucional de dubtosa imparcialitat, es van encarregar de retallar transformant-lo en quelcom que no tenia res a veure a l'original, per tal de no atorgar-nos l'autogovern que ens mereixem? </div>
<div style="text-align: justify;">
Vostè parla de que en Mas ens vol portar cap a una via morta. De que te por? Que potser sigui Espanya qui vagi a la Via Morta? quan aquesta , no tingui l'ajuda de la sempre solidària Catalunya, aquesta solidaritat que vostès pregonen que han de tenir totes les regions d'Espanya, però que curiosament hi ha regions que "por decreto" ho han de ser més que d'altres. Això no es solidaritat, això, vostè tindria que saber i sens dubte, estic convençut que ho sap, que això es aprofitament. Torna a fer demagògia quan, els catalans l'únic que volem es decidir el nostre futur democràticament, no volem violència, tant sols volem votar, volem democràcia, volem decidir el nostre futur democràticament, i acceptar el que diguin les urnes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Com s'atreveix a comparar Catalunya amb el moviment nazi dels Anys 30 d'Itàlia i Alemanya? Com s'atreveix Sr González? I presumeix d'estimar-nos i te el valor de comparar-nos amb els nazis? Com a Català no vull que ningú com vostè vulgui estimar-me, així no es fa. I no solament això, tant sols una setmana desprès diu en l'entrevista, suposo que sobrepassat per la repercussió de la seva carta, ens intenta dir que s'hauria de reformar la constitució per reconèixer a Catalunya com a nació. Que pretén ara Sr, González? ara ve d'amic? No continuï mofant-se de tots els catalans i catalanes, som catalansde ple dret, no "burros catalans".</div>
<div style="text-align: justify;">
Per últim Sr. Gonzàlez, dir-li que hem resulta més curiós de tot, que el partit que vostè ha abanderat i del qual se n'ha lucrat durant tants anys, en tots aquest anys mai s'hagi ficat d'acord amb el principal partit de l'oposició, i en l'únic que sempre han estat d'acord des de el primer moment i sempre han anat a una , es en anar en contra la voluntat d'un poble, el Català, de voler votar, de voler dir la seva a traves de les urnes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot plegat, es molt trist Sr. González, marxi, agafi el seu vaixell i retiris a descansar que ja ha molestat bastant durant molts anys, gaudeixi de tot el que s'ha embutxacat de manera dubtosa i deixi a la gent tranquil·la fer sentir la seva beu i no opini per ells ni els hi dongui consells quan no se li han demanat.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-62042979519997812322014-12-24T04:00:00.000+01:002014-12-24T04:00:43.348+01:00BON NADAL I FELIÇ 2015<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnPBf3wL_YgLiJcHQU0p5teG5rTRdUrOijS-iOhsukVqyElQB8JMpMLudc2GTmxaNlIox3Q3sIQs4Zqg3rSCvzf7Q-ecjlGwv8f6YsTQ0DVtr8ITirO6lm1JhLb5CXyxCfeqEwx9esAZ8/s1600/arbre.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnPBf3wL_YgLiJcHQU0p5teG5rTRdUrOijS-iOhsukVqyElQB8JMpMLudc2GTmxaNlIox3Q3sIQs4Zqg3rSCvzf7Q-ecjlGwv8f6YsTQ0DVtr8ITirO6lm1JhLb5CXyxCfeqEwx9esAZ8/s1600/arbre.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Quan aquest any, el nadal envaeixi les vostres cases, que ho faci buidant les preocupacions, que faci fora les vostres tristors i tot allò que pertorbi la vostra tranquilitat, que els mals auguris marxin per la porta i no tornin mai més a creuar-la, que sigui l'alegria, la que us envaeixi per sempre més, que sigui la joia la que ompli les vostres llars, que els riures siguin la música, la melodia de la nadala més dolça, que la vostra casa s'ompli de la gent amb la que voleu estar i que en tots els racons, hi hagi els records més agradables dels qui el destí ha decidit que no hi siguin, però que mai podrà aconseguir que oblideu la companyia del seu record. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Que l'alegria, l'emoció, la innocència i els jocs, dels més petits de la casa siguin els dolços més bons, que aquests dies, tota taula es mereix tenir. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Que les abraçades, petons, somriures i complicitats dels vostres, siguin els guarniments més bonics </span></span>dels vostres arbres de Nadal, i que al seu peu hi trobeu tots els regals en forma de desitjos que voleu complir, embolicats amb tota la sort del món per aquest any que ja es a punt de començar.</div>
<div style="text-align: justify;">
QUE TINGUEU UN BON NADAL I UN FELIÇ 2015!!!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ainara Boya.</div>
<div style="text-align: justify;">
Vanesa Espinosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ignasi Boya.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-79475041935306640762014-05-05T23:20:00.003+02:002014-05-05T23:20:46.704+02:00AL DAVID I LA SILVIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-L9bOJPNvoVkvYTWXmWwVJrIEF16pFsiL2lOLOJBrr8TyrS6H4VdobIEi5J-F1W7NYWCsWxkdz58N5O779zfNGd1cxe7WDzp1OTwuCDmkQHtYIpoSSRVll7hFWAsiiiRY3ThVlN1fhLQ/s1600/IMG-20140503-WA0009.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-L9bOJPNvoVkvYTWXmWwVJrIEF16pFsiL2lOLOJBrr8TyrS6H4VdobIEi5J-F1W7NYWCsWxkdz58N5O779zfNGd1cxe7WDzp1OTwuCDmkQHtYIpoSSRVll7hFWAsiiiRY3ThVlN1fhLQ/s1600/IMG-20140503-WA0009.jpg" height="320" width="213" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">David,
corria el setembre de 1980, quan et vaig conèixer, son molts anys,
però des de aleshores sempre hem estat a prop l'un del altre, sense
molestar-nos, però tant un com l'altre, sabíem que hi érem.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Sempre que
t'he necessitat has estat a prop, sempre que ho has necessitat has
pogut comptar amb mi i espero no haver-te fallat. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">A la ratlla
dels quaranta i amb l'experiència que això hem dona, et puc dir que
ets un dels predilectes, que ets un dels millors amics que tinc. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Son moltes
les vivències, peró poc el temps que tinc per explicar-les, avui hem
vingut a celebrar una altra cosa. Però no vull deixar passar
l'oportunitat, per destacar unes cosetes, la teva manera de ser, la
teva lleialtat, el teu respecte i el significat que te per tu
l'amistat i de la manera com la demostres dia a dia, cada cop que ens
veiem, i cada cop que ens hem necessitat, valors que sens dubte, la
Jovita i el Joan Antoni, t'han ensenyat bé, han fet de tu una gran
persona.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Tinc la gran
sort de que en l'arxiu dels meus records, tu, sempre hi ets, en els
records de la infantesa, en els de l'adolescencia, en els de
joventut, i ara que ja ens fem grans, en tots ells hi ets, i això
només vol dir una cosa, que tota la meva vida m'has acompanyat
d'aprop i que espero que segueixi sent així, ets per mi, un gran
company de viatge.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">I tu Sílvia,
que puc dir de tu, no ens coneixem gaire encara, però se de bona
font que fas feliç al David i te l'estimes, ell m'ho ha dit, i això
per mi ja es moltíssim i me mereix tot el respecte. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Aquests
dies, amb tots els preparatius de la boda, potser hem estat més en
contacte que mai, i si hi ha quelcom que he pogut detectar, es la
il·lusió que et fa casar-te amb el David, i les ganes que tens de
que tot surti bé. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La il·lusió
en demanar-me que fos la meva filla, la nena dels pètals, cosa que
t'agraeixo molt. Per ella, ha estat quelcom, que la il·lusionat
moltíssim i l'ha motivat per venir a disfrutar de la vostra boda.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Sílvia, hem
consta i he pogut observar, que t'ho has currat moltissim per
preparar la vostra boda, i tranquil·la que tot sortirà bé, per tant,
no et preocupis per res més, i disfruta del dia, t'asseguro, que es
el millor consell que et puc donar, la jornada d'avui la recordareu
tota la vostra vida.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">David i
Sílvia, avui empreneu un camí nou, ple d'experiències i vivències
noves tant o més enriquidores que les que heu pogut viure fins ara.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">L'únic que
vull, es donar-vos la meva enhorabona i desitjar-vos de tot cor
,tota la sort d'aquest mon.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ignasi Boya. </span></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-48488046249507028222013-12-24T01:33:00.000+01:002013-12-24T01:33:01.704+01:00BON NADAL I FELIÇ 2014!!!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgROJhO_DUfr6mnfWxwoRt63jxVpLGFMhXYRVkSOEZ3dqQs7zwd8rMENrDvAiOzze86iEdzCgEIFPkYrJQ-xHFP5LauEjXC6s5nBdB5hOInLXDzfrb1NxOqiCsEw21oAqyRFaKi51whXE4/s640/blogger-image-948387042.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><b><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgROJhO_DUfr6mnfWxwoRt63jxVpLGFMhXYRVkSOEZ3dqQs7zwd8rMENrDvAiOzze86iEdzCgEIFPkYrJQ-xHFP5LauEjXC6s5nBdB5hOInLXDzfrb1NxOqiCsEw21oAqyRFaKi51whXE4/s400/blogger-image-948387042.jpg" width="400" /></b></a><br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Arriben els dies en que tothom està més sensible, arriben els dies en que tothom vol estar a prop dels seus éssers estimats, es temps en que tothom demana al nou any els millors desitjos per tal que siguin acomplerts. Son dies plens de joia, son dies plens d'enyorança dels que ja no estan entre nosaltres, dies plens de sobretaules inacabables, acompanyades de converses, d'anècdotes divertides i de records entranyables, que ens evoquen a una sensació de benestar, difícil d'igualar en altres èpoques de l'any.</b></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Corren èpoques difícils per tots, per alguns més que per d'altres, però per TOTS absolutament per TOTS VOSALTRES i les VOSTRES FAMÍLIES vull desitjar-vos que tingueu un BON NADAL I UN FELIÇ I FRUCTÍFER 2014!!!</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-89013407937942696072013-11-24T00:04:00.000+01:002013-11-24T00:05:03.049+01:00EL SENYOR RAJOY, DEMANA SENY!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYDN3HP5XgVkyYrTKfgp1f5-S_2pv-iAe4xUyoHevUksNKAQnj8ADPuHUo0Y4jCYQ5KZXYkL4XLtDYXPs4nnzobnIbPQp_J33-ZNcFGuTVkKNUsg-iTEtWgW_RJaOz8aG7gPjkeCXhnvM/s1600/rajoy.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYDN3HP5XgVkyYrTKfgp1f5-S_2pv-iAe4xUyoHevUksNKAQnj8ADPuHUo0Y4jCYQ5KZXYkL4XLtDYXPs4nnzobnIbPQp_J33-ZNcFGuTVkKNUsg-iTEtWgW_RJaOz8aG7gPjkeCXhnvM/s320/rajoy.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Si senyor!!! Amb dos collons!!!! Va el tio i te el valor de demanar públicament a Catalunya que aquesta i tota la seva gent tingui Seny, bé, per a vostè Sr.Rajoy Seni, es molt curiós que sàpiga pronunciar la - ñ - parlant en castellà i no sàpiga pronunciar la - ny -, que curiosament, es pronuncia igual. Bé aniré al gra. </div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc dir-li que si no entén el que escric li dona al google traductor i ja no tindrà el problema, donat que queda demostrat en les seves actuacions, que vostè te molts problemes per adaptar-se a una de les llengües oficials del seu país que tant presumeix d'estimar sobretot en la seva unitat, però es clar, si ni tant sols s'ha prés la molèstia d'apendre anglès, no creu que ho hauria de fer? Vinga home!! que es president del govern, que representa a un país per tot el món. </div>
<div style="text-align: justify;">
Te pebrots que vostè demani seny a un poble que vol fer les coses pacíficament i sense aldarulls, vostè que representa a un partit que no va escoltar al país, quan el 90% de la seva població va sortir al carrer a demostrar el seu rebuig cap a la guerra d'Irak. , no solament no li van fer cas, sinó que encara es varen refermar més durament en la seva postura desautoritzant així a tot un país que li havia donat la presidència a les urnes. Que trist hem sembla senyors del PP.</div>
<div style="text-align: justify;">
Te collons que vostè, demani seny a Catalunya que es capaç de sortir al carrer de forma massiva sense que hi hagi una sola trifurca, ni un sol incident, en una concentració de milió i mig de persones demanant la llibertat d'un poble, vostè que representa a un partit que ha retallat de manera interessada un estatut que havia estat aprovat de manera legitima, en canvi el seu partit es va ocupar de desautoritzar-lo en les parts que no li interessava.</div>
<div style="text-align: justify;">
Es curiós que vostè senyor Rajoy, demani seny a un poble al que el seu partit no ha deixat d'atacar, una i una altra vegada sense esme ,amb lleis absurdes que l'únic que pretenen, es retallar les llibertats d'un poble. Vostè que representa un partit, que es capaç de tenir com a ministre d'educació, curiosament, ni mes ni menys que d'educació, al senyor Wert, un personatge intransigent i sense escrúpols que es capaç de dir que "se tienen que españolizar a los niños catalanes", li ha preguntat vostè als nens catalans si volen ser espanyolitzats? Tant greu es que se sentin catalans i alhora sàpiguen parlar castellà?</div>
<div style="text-align: justify;">
Te molta gracia senyor Rajoy que vostè demani seny a un poble que es capaç d'agafar-se de les mans al llarg de 400 quilòmetres, milers de persones, milers de famílies i un cop més sense accidents, sense cap mena de problema i de manera pacífica, per demanar la llibertat del seu poble, vostè que com a ministre d'economia, te a una especie de dictador que s'entesta en escanyar econòmicament a les regions que a ell li interessen, sota el pretexte de demanar sacrifici per part de tots, quan a la practica, el sacrifici només el fan uns quants, els que el seu partit li interessa, i a sobre s'encarrega de deixar-los públicament com als últims de la classe.<br />
Te collons que vostè senyor Rajoy demani seny a un país, que l'únic que vol fer es portar a consulta el futur de la seva població de la manera més democràtica sense fer-ho de manera traumàtica, a les urnes, com manen els cànons de la democràcia. Vostè que representa un partit en el qual no ha acabat mai de marxar, l'antic dirigent que van tenir, un especie de cacic dictador amb molt afany de poder i que no recorda que ja no està a la seva trona de dictador i ve des de el seu retir a impartir lliçons, de com ell pensa que es te que portar un país.<br />
Senyor Rajoy, només li diré una cosa més, en lloc de demanar-nos seny als catalans, quelcom que nosaltres anem sobrats, preocupis vostè de que tota la seva cort tingui tant sols una quarta part d'aquest seny que vostè demana, i facin un curset d'educació que tampoc els hi anirà malament.<br />
Ah!! i un d'anglès home!!! que estan dirigint un país i l'han de representar amb dignitat a l'estranger.<br />
<br />
Ignasi Boya Duocastella.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-22441626961969044112013-10-16T00:33:00.000+02:002013-10-21T20:49:00.343+02:00L'ENGANYIFA DE LES PREFERENTS<div style="text-align: justify;">
Doncs si, com molta gent en aquest país, a mi, també m'ha tocat. Com un Pepe!!, he pillat catxo!! a mi també me l'han clavat amb la merda de les preferents, i de la manera més vil que us poguéssiu imaginar, amb nocturnitat, alebosia i tots els calificatius que li volgueu possar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Per evitar problemes, ja que aquesta gentussa ja me n'han creat prous, evitaré donar noms, si bé els que hem coneixeu, podreu deduir de qui parlo i els que no a lo millor ho adivineu, almenys per el que fa a l'entitat en qüestió.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Pel que fa a la història intentaré sintetitzar-la al màxim, si bé es llarga, pero, he descriure-la amb tot detall per tal que sigui entenedor i es pugui captar la magnitud del tema.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Tot comença quan un gran "amic" meu, un dels millors que tenia en aquell moment, empleat de banca, m'aconsella de ficar uns calers que tenia estalviats, en un producte nou que dona molt bona rentabilitat i se'n pot disposar en el moment que jo vulgués. Decidim, evidentment amb el meu consentiment, i sempre aconsellat per el col·lega, de ficar els diners allí, si bé a mi en cap moment se'm parla i s'esmenta la paraula preferent. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Un bon dia decidim demanar una pòlissa per la botiga de la meva dona , la qual ens la concedeixen sense cap problema però, avalada per els estalvis que hi havien en el producte esmentat anteriorment. Fins aquí tot correcte, sinò fós, per què en una reunió prèvia que jo havia tingut amb el meu "amic", i preocupat per les notícies que hi havia en aquells dies a tota la premsa, li vaig preguntar per si els meus calers estaven en preferents, la seva contestació va ser negativa, rotunda i ràpida, hem va dir clarament, " noooo tranquil, lo teu no està en preferents, es una altra cosa" a lo qual jo vaig restar tranquil. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Aqui voldria fer un incís, evidentment que el problema era gros i entenc que al col·lega, i ho continuo pensant avui, almenys ho vull creure, que a ell també li van colar un gol els seus directius, però en aquell moment ell sabia ja l'entrellat, i dic jo, no hagués estat més honest per la seva part, que m'hagués dit la veritat?, en lloc de ficar-li un embolcall a la merda? I que aquesta s'anés fent cada cop més gran. Doncs be això es el que va fer " l'amic íntim".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Continuem, El temps va anar passant i s'atanssava el moment en que es podria cancel·lar la pòlissa i finalment la meva família i jo, després de tenir que tancar la botiga per la seva poca rentabilitat, això si preocupant-nos de deixar la pòlissa coberta per poder així, recuperar els nostres estalvis, els únics que ja ens quedaven, ja que la resta se n'havien anat tots a norris amb la botiga i destinats a poder cobrir la pòlissa. Doncs bé, a escassos quatre mesos de vèncer la pòlissa el meu "amic" hem truca explicant-me, com si hem fes un favor, que a través de la caixa en qüestió m'havia tramitat una reclamació que feien amb tots els clients de les preferents i que hem permetria, al moment de cancel·lar la pòlissa, estalviar-me uns 300€. Jo sorprés li dic, que hi ha quelcom que no entenc, - lo meu hem vas dir que no eren preferents no? i hem va contestar, - no el que passa es que també es pot fer amb dipòsits referenciats a avals com el teu, hem va contestar. Per segona vegada hem negava l'evidència, que lo meu eren preferents. I pregunto jo... No era millor que m'hagues dit ja la veritat d'una vegada? Doncs no era millor pensar, "continuo estirant el tema a veure si me surt bé, tot s'acava arreglant i queda en rés, i el borinot aquest no se n'assabenta de la moguda". Doncs bé, arriba el moment en que la pòlissa va vèncer i arribava el dia de poder disposar dels nostres estalvis, com he dit abans, els únics que ens quedaven i que necessitavem com l'aire. En aquest moment hem ve de gust dir que l'individu en qüestió era un dels meus millors amics i que per h o per b ens havíem i ens haurem de veure sovint per diferents motius comuns que ens uneixen.</span><br>
<span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Aleshores el truco un dia per dir-li que era el que ens faltava per recuperar els diners de l'aval, perquè jo encara no sabia que eren preferents, al que ell hem diu que ja està tramitada la reclamació a Barcelona, a central (ATENCIÓ PISTA: l'entitat en qüestió es catalana i només dos entitats entre d'altres, però bàsicament dos han estat els casos més escandalosos i l'altra es estatal. Aquí suposo que tots ja sabeu de quina entitat estic parlant). Doncs bé que la reclamació està feta a central i que en una setmana podria disposar dels diners, això es el que hem diu "l'amic" enredant una mica més la troca per sinò estava prou enredada ja.</span><br>
<span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Al cap de quatre dies, a les vigilies de St Joan m'arriba una carta a casa que hem parlava d'unes quantitats i percentatges que jo no entenia i també parlava de participacions preferents, etc. Aleshores vaig fer una foto al document i li vaig enviar a "l'amic" i li vaig preguntar que que era. Al cap d'una estona hem va respondre, que no era a l'oficina que miraria de dir-me quelcom al dia següent al matí. Creieu que no ho sabia el que era?? Clar que si!! Però va pensar que era millor continuar amb l'enganyifa. No solsament això sinò que va continuar 8 dies més donat-me llargues i passant de mi, fins que suposo que hi va haver quelcom dintre seu que li va dir que ja n'hi havia prou que m'ho havia de dir, i despres de 3 anys i mig va decidir que havia arribat el moment de confesar-me (això si, per telèfon, per no tenir que donar la cara) que el que jo tenia eren preferents i que del meu capital només tenia assegurat un 33% i que la resta, de moment, havia volat. Us podeu imaginar com hem sentia en aquell precís instant? Doncs us diré, traït, enganyat, robat, apunyalat per l'esquena. Mentre tenia al meu "amic" al telèfon, sentia com un ganivet se'm clavava al bell mig del pit.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Avançaré una mica en el temps per no fer-ho tant pesat, si bé durant dues setmanes "l'amic" es limita a tractar-me com un client més, donant-me la informació en comptagotes, si bé, ell hem diu que hem passa la informació segons la va sabent, inclòs en una conversa per wasap, la manera en que parlàvem, ja que hem resultava bastant difícil contactar amb ell per telèfon, hem diu com indignat(després de mostrar-li jo la meva indignació, això si, sense faltar-li al respecte) que si volia que hem donava dia i hora a l'oficina i que allí ja m'explicarien el que, quan tinguessin tota la informació. SI SENYOR!! AMB UN PARELL!!! Es el que s'ha de fer amb un amic!! Tractar-lo com un client més i que el follin, sinò per que s'enfada, per una tonteria així, permeteu-me la ironia, però es que sino m'entren ganes de plorar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">A principis de juliol, tot acaba amb la meva signatura en un arbitratge per tal de poder recuperar la resta dels meus diners, una reunió en la que, tant ell com una cap seva hem venen, una moto de gran cilindrada, en la que suposadament recuperaré tots els calers, evidentment no m'ho asseguren però m'arriben a dir que tinc tots els números per recuperar-los, que compleixo els requisits per què. l'arbitratge sigui favorable al meu perfil. Aquella mateixa tarda el meu "amic" i jo tenim una xerrada, la primera desde que es destapa la sorpresa, i us he de dir, que viu a escasos 400 mts de casa meva, no hagués set mes lícit i honest per la seva part, que hagués vingut un dia a casa, almenys a donar la cara?, doncs no ens vam veure fins aquell dia i al carrer, i en tota la conversa que va durar uns 45 minuts, en la que li vaig repetir una i altra vegada que m'havia enganyat que m'havia amagat informació, que havia jugat amb mi, en tota aquella conversa, tant sols vaig poder escoltar un tímid "disculpa" amb la boca petita, res més.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">A partir d'aquí doncs, tot queda a expenses de la resolució de l'arbitratge que s'esperava cap a octubre - novembre, i que com he dit havia de ser favorable o almenys tenia tots el números perquè la cosa acabés bé.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Passa el temps i arribem a mitjans d'octubre i arriba també la carta amb la resolució de l'arbitratge, i sabeu que va passar?, doncs que el meu perfil no entrava dins l'arbitratge, és a dir que es queden amb els meus calers per imperatiu legal i que jo no soc apte per recuperar els meus propis calers que la meva dona i jo ens hem guanyat amb la suor de la nostra front. Quins collons!!! Quina merda de país en que un pot anar gastant-se diners públics matant elefants i no passa res i en canvi es pot fotre els calers que el poble s'ha guanyat amb la suor de la seva front, i no passi res, i no puguis fer res més que gastar-te els diners que t'han robat i ja no els tens, en advocats per veure si tens sort i un jutge determina que et tornin els calers.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">I "l'amic"? Us preguntareu, doncs en tot aquest temps en que esperàvem la resol·lucio de l'arbitratge no hem va trucar una sola vegada, ni tant sols per preguntar-me com estàvem, ni tant sols per preguntar-me si teníem resposta, i no solsament això. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">En el moment que m'arribà la resolució, el truco per telèfon i li dic que hem prepari els calers que hem queden i que m'ho cacel·li tot i que en tres dies aniré a veure 'l per tancar- ho tot. Doncs bé, es va a limitar a tractar- me com un client més, ni una pregunta , com esteu?, ni un disculpa més, res de res.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;">Crec sincerament que no m'ho mereixo, que mai li he fet cap putada, i entenc que el cas de que m'hagin encolomat preferents no es culpa seva pero si que li puc retreure ,i molt, que no ha actuat be, que m'ha amagat informació, a expenses que jo no m'assabentés del tema, però crec que hagués tingut de tenir una mica més d'humilitat, que hagués tingut de ser més persona i menys fred, i que sens dubte no tenim al cap el mateix significat de la paraula amistat. Que ha tingut una actuació cínica i hipòcrita,i que li puc dir ben alt que en aquesta vida si s'ha de ser valent, es per donar la cara i més per algú a qui suposadament t'aprecies. A lo millor és que soc massa il·lús pensant que m'apreciava.</span></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-80236535229672284782013-10-03T01:37:00.000+02:002013-10-03T01:37:05.235+02:00LA CURSA SANT MIQUEL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTpnENVeWF-tFbN4LrHy5NdpHR0afQQIrelmEdaE6xjTlnE3ZOZ3gje42uRsm67E85FJuoaGiB_Fc4AIbCYK3fUgFuJupKzeAMBYp8ZmzgI1EeDejTI64DyruHim2R_NxXdEp1WjeCO4w/s1600/stm.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTpnENVeWF-tFbN4LrHy5NdpHR0afQQIrelmEdaE6xjTlnE3ZOZ3gje42uRsm67E85FJuoaGiB_Fc4AIbCYK3fUgFuJupKzeAMBYp8ZmzgI1EeDejTI64DyruHim2R_NxXdEp1WjeCO4w/s320/stm.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els practicants del running, suposo que estareu d'acord amb mi si us dic que no hi ha res més satisfactori i gratificant que córrer per els carrers de la teva ciutat o barri en una cursa popular. Però us puc assegurar que hi ha quelcom que ho es més de satisfactori, i es quan la vida et dona l'oportunitat de poder organitzar dita cursa o pertànyer a un grup organitzatiu de la mateixa. Doncs bé, el passat 29 de setembre jo ho vaig poder viure ben d'aprop, dins del marc de la Festa Major de Lleida, vaig tenir l'honor i la satisfacció de poder organitzar junt amb un equip de gent, la I Cursa Sant Miquel La Bordeta - Magraners. I si bé us he de dir que el treball ha estat llarg i dur durant dies i reunions inacabables en les que es tractaven, les mil i una tecles que havíem de tocar el dia 29 perquè la música no desentonés, us puc assegurar que quan vàrem acabar de recollir-ho tot i els carrers tornaven a la normalitat, un cuc començava a recórrer el meu ventre per tal de començar a pensar en l'edició de l'any vinent.</div>
<div style="text-align: justify;">
No ha estat fàcil, clar que no, però el fet de pertànyer al Col·lectiu Bordeta.net i des de allí poder comptar amb un equip de voluntaris, que ja el voldria qualsevol dels conjunts d'èlit que juguen a 1ª divisió, això , senyores i senyors, facilita molt les coses, el fet de que una setantena de persones, sigui capaç d'assumir amb tota la serietat del mon la seva tasca, fa que el camí cap a l'èxit de la cursa, sigui molt més planer. I seria cínic per la meva part no reconèixer que es veritat, que han fallat algunes coses, però no us enganyo si us dic que en prenem nota i que millorarem de cara a l'any vinent, que no volem seguir igual, que només tenim una cosa al cap i un objectiu de cara a l'any vinent, que es fer la II Cursa Sant Miquel millor que la primera, que volem que hi hagi més participants, que les coses surtin millor i que hi hagi més gent, espectadors , corredors i voluntaris que en puguin gaudir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijUdiP_jTswYsWe9ZEriIBE_RpTKrIr6yM1TWFRuoNLJFbxZhQP-gIIeWVzSThFWvk2pfZglMtIuUfPCjgUXf4KlfZ2LBrbElEVoy6adDYGuSG8tGXrm3R7Qd8VYtw4_GjrT_0xzfnHCM/s1600/sortida.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijUdiP_jTswYsWe9ZEriIBE_RpTKrIr6yM1TWFRuoNLJFbxZhQP-gIIeWVzSThFWvk2pfZglMtIuUfPCjgUXf4KlfZ2LBrbElEVoy6adDYGuSG8tGXrm3R7Qd8VYtw4_GjrT_0xzfnHCM/s320/sortida.jpg" width="320" /></a>I tampoc no seria just, deixar d'agrair, a tots els patrocinadors que ens han ajudat de diferents maneres, sense ells tampoc haguéssim pogut dur a terme la cursa, sens dubte, vagi un GRACIES BEN GRAN des de aquestes línies.</div>
<div style="text-align: justify;">
Eren les set del matí, quan tot just despuntava el sol i la cosa començava a prendre forma , els arcs de sortida col·locats. Les brases de l'esmorzar roents llençant guspires a l'aire i els corredors començaven a arribar al punt d'arribada i anaven fent una ordenada cua per tal de poder recollir els seu dorsal i la flamant samarreta conmemorativa per afanyar-se a començar l'escalfament. Tot el treball dels darrers dies es feia realitat, un últim recorregut per el circuit a col·locar els cartells dels quilòmetres, i revisant que tot estès al seu lloc correcte, potser per això,ens vàrem despistar una mica al col·locar els quilòmetres. Arribats de nou, a la zona de sortida, els nervis a flor de pell, l'hora de la sortida s'atanssava, arribaven les personalitats, i la zona d'arribada cada minut que passava aglutinava més corredors que anaven intensificant l'escalfament, últims retocs, avís als corredors d'alguna novetat i la regidora de barri Montse Parra preparada amb l'encenedor per donar foc al coet tot seguit un xiulet que donava pas al tro que donava la sortida. Acte seguit tots els corredors arrencaven la seva marxa formant una onada multicolor que anava avançant donant color al gris del carrer, ja estava tot en marxa, ja només quedava esperar, a que arribessin els guanyadors que per nosaltres, els organitzadors, varen ser tots els participants, per que tots, absolutament tots, havien confiat plenament en la nostra cursa i indirectament en nosaltres que hi havíem ficat tot el treball i les ganes perquè tirés endavant, fent-nos així guanyadors a nosaltres mateixos. MOLTES GRACIES TAMBÉ a tots ells.<br />
Poc desprès de la mitja hora de la sortida va arribar el guanyador Jaume Farré que va invertir 33:56 minuts en cobrir la distància,i segons ens va dir, amb molt bones sensacions per el recorregut i l'organització.<br />
Durant quaranta minuts més varen anar arribant la resta de guanyadors de la nostra cursa, hi havia de tot, uns aixecaven els braços guanyadors de la seva cursa, altres alçaven el dit al cel com dedicant-li el triomf a algú que des del cel, li havia donat l'aler per arribar a meta, d'altres movien els braços enèrgicament celebrant la victòria que era acabar la cursa, d'altres aixecaven el cap enlaire buscant l'última bocanada d'aire per l'últim esforç per creuar l'arc d'arribada, fins al final, en que dos germans agafant de la ma al seu fill/nebot, tots tres xalaven gaudint dels aplaudiments del públic per arribar els darrers, tot just per davant del vehicle de protecció civil.<br />
A partir d'aquí, l'entrega de trofeus, el reposar forces dels corredors,les felicitacions de la gent, que s'agraeixen molt i en especial dels agents de la Guàrdia Urbana, que ens varen agrair l'esforç realitzat.<br />
En fi que res més, que per part meva i de tota l'organització, ens fiquem a treballar avui mateix en la segona edició, i que esperem de tot cor que la trobeu mes atractiva que la primera.<br />
MOLTES GRACIES A TOTS ELS QUE HEU PARTICIPAT EN LA NOSTRA/VOSTRA CURSA SANT MIQUEL LA BORDETA - MAGRANERS. <br />
<br />
Ignasi Boya Duocastella.<br />
Membre del Col·lectiu Bordeta.net.<br />
<br /></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-78009450452138940262013-09-10T02:00:00.000+02:002013-09-10T02:06:52.187+02:00Ni Un Pas Enrera!!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/kSWZA4gNiz0?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ni un pas enrera, en tot cas només un i per agafar embranzida. Ara ja som al ball i hem de ballar i li vull dir, senyor Mas , que ara ja no es moment de cambiar el pas, ara es moment de continuar fent passes endavant, no es moment d'ajupir-se i tornar a ficar el cul com en el passat, no es moment de fer-se petit davant les amenaçes del monstre que vesteix de vermell i gualda, ensinistrat per un domador amb corona i un altre amb bastó i puro, que l'únic que fan es cridar per mirar d'amedrantar-nos. Sr Mas, no torni a caure en errors que ja vàrem cometre en el passat, escolti d'una vegada per totes al poble, que es al qui te que escoltar, i que se'n fa un tip, un tip de parlar i un tip de treballar per aixecar aquest pais que tant s'estima.<br />
No escolti ofertes i negociacions a la baixa, que ja prou cares ens van sortir antigament, no vulgui creure que l'enemic es ara amic, i que vol el millor per Catalunya, no se'ls cregui, nomes els catalans, volem el millor per catalunya, nomes el poble català vol la seva prosperitat, la resta únicament volen seguir bebent de la mamella que tant bona llet dona, i de la que tant els hi agrada beure i el més bo del cas, es que els hi surt gratuïta.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests dies el poble tornarà a a parlar, i sabem que vosté els escoltarà, però aquesta no es la qüestió, no n'hi ha prou amb escoltar al poble sr. Mas, el que ha de fer es fer-li cas i el poble li està demanant el dret a decidir ja, sense més demora, sense mes dilació. No s'amagui darrera de falses promeses i actui sr. Mas, busqui el dia i proclami la data, però no esperi més tiri endavant no li faci por, te el recolzament d'un poble al darrera, que es el que el cohibeix?, o qui el coacciona? qui es que te més força que el crit d'un pais sencer?. Ja n'hi ha prou de donar voltes en rodó sense arribar enlloc, donguin ja el pas en ferm, cap al dret a decidir, l'últim tren està a punt de sortir i aquest cop estem més a prop que mai de poder-lo agafar, no el podem deixar escapar, aquest cop, no , seria imperdonable, vulguin o no els espanyols de pro, aquest cop l'hem d'agafar i marxar ben lluny d'Espanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I desde aquí li dono pas al següent blog de la cadena de blogs per la independència (<a href="http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/">http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/</a> ) que es el de caminant per el Ripollès.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Aquesta es l'adreça per continuar la cadena<br />
<a href="http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/">http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/</a><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-40521836689197665632013-08-10T02:32:00.000+02:002013-08-27T00:12:09.616+02:00LA MEVA CADENA PER LA INDEPENDÈNCIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicHAUNyg9UsawkERMwn-ykyyP2xpPWOSKI9FY_Nlm7mSBRl8KJBbFXVe1144wwys2GAZyzKpaOCvFdKPsGwFHpXbjAwZkmxaTydZkR9Dd1ql2UoxkRD5TFwQQEO4GZAJMqxuT-ijvUccM/s1600/estelada4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicHAUNyg9UsawkERMwn-ykyyP2xpPWOSKI9FY_Nlm7mSBRl8KJBbFXVe1144wwys2GAZyzKpaOCvFdKPsGwFHpXbjAwZkmxaTydZkR9Dd1ql2UoxkRD5TFwQQEO4GZAJMqxuT-ijvUccM/s1600/estelada4.jpg"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquests dies, suposo que tots heu sentit a parlar de la cadena humana per la independència, be doncs, entenc que deu ser, quelcom difícil d'organitzar, però desde les comarques de Lleida ens sentim una mica desplaçats del tema. Crec que haurien tingut que crear alguna ramificació de la cadena o quelcom per l'estil. Si que no sels pot acusar de centralisme, evident, ja que passa per Les comarques de Girona i Tarragona, però si que sels hi pot dir ben fort. LLEIDA TAMBÉ ES CATALUNYA!!. Es per això que desde Lleida, he decidit participar en aquesta iniciativa que la trobo força atractiva, que es la cadena de blogs per la independència, així doncs, la setmana de la diada jo i els altres participants de la mateixa formaren part d'aquesta particular cadena per la independència.</div><div style="text-align: justify;">D'entrada crec que aquesta opció , almenys es més global, no discrimina ni per territori, ni per creença, i el funcionament, es ben fàcil. Es igual si ets de Lleida, Girona, Tarragona o Barcelona, tant se val si ets de poble o de ciutat, l'únic imprescindible , es que siguis i et sentis català, i que el que més desitgis sigui la independència del teu país Catalunya, Catalunya en tota la seva globalitat d'est a oest de nord a sud, de Les a Portbou, d'Alcanar fins Alfarras, passant per Manresa i com no, també per Barcelona , però deixant clar que Catalunya no només es Barcelona, critiquem a les Espanyes per el seu centralisme i les seves incoherències, i resulta senyors i senyores, que nosaltres també en cometem. No se quin es el motiu exacte de la inviabilitat de fer passar la cadena per les comarques de Lleida, no es tracta de mobilitzar el país?, doncs mobilitzen-lo, però per tot el seu territori, per cada un dels seus pobles, per cada una de les seves ciutats, sinó, quin sentit te?.</div><div style="text-align: justify;">De moment jo no hem mouré de casa meva, per què crec que els que organitzen la cadena sembla que s'han oblidat de que Lleida també es Catalunya, simplement penjarem la meva estel·lada al balcó, i penjaré el meu post al blog, un escrit ,com podria ser aquest per Catalunya y la seva independència, i al final ficaré l'adreça del blog que segueix al meu el número 177, ficaré l'adreça del 178 de l'Eduald Teixidor, "Caminant per el Ripollès" per continuar la cadena que m'haurà arribat des del blog 176 El temps a Palamós. Així doncs, aquesta serà la meva manera de celebrar aquesta diada tant significativa i tant especial.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Ignasi Boya.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-83869150827955031602013-06-30T18:37:00.003+02:002020-05-03T11:58:12.391+02:00A LA MARE.<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-BtO1fZ6j3QN7SqkKenBnM6XyRqWkhFbnNsHT5TAx6umSf_KugPQc0S46jvcCxsp4xWoQuFKkVCuaMF4o0ZDG1_qtrPvaZQc5O8Xx6YfuoAJoDQ633uGUQEkGn8MrZxgTZFgWyc-j3IA/s243/marie.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-BtO1fZ6j3QN7SqkKenBnM6XyRqWkhFbnNsHT5TAx6umSf_KugPQc0S46jvcCxsp4xWoQuFKkVCuaMF4o0ZDG1_qtrPvaZQc5O8Xx6YfuoAJoDQ633uGUQEkGn8MrZxgTZFgWyc-j3IA/s200/marie.jpg" width="168" /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Que
puc dir de la mare, no puc fer més que donar les gràcies per tot el
que has fet, tot el que fas i per tot el que encara faràs durant
molts anys, perquè no et canses mai de donar als teus, per mirar
sempre per els demès abans que per tu mateixa. Gràcies Mare.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Avui
t'han volgut fer un homenatge, aquell que tant et mereixes, per una
vida sencera dedicada al comerç, una vida sencera repartint
despistats somriures i pollastres des de darrera aquell vell mostrador
blanc i atrotinat, amb ganes o sense, però, això si, sempre
amb bona cara. Tota una vida dedicada al servei del client, tota una
vida invertint hores per fer gran aquella botigueta estreta i
allargada del costat de la carretera, diumenge rera diumenge lidiant
cues inacabables de clients que venien a buscar el pollastre del
diumenge,”- qui es ara !!!” se sentia des del fons de la botiga
donant pas al proper client mentre encara li donaves el canvi a
l'últim que havies despatxat, i fins que la cua acabava que ja era
el moment de dinar, quan tothom ja berenava, i tot perquè? Per pujar i
veure fer-se grans als teus fills la teva única preocupació i el
teu únic propòsit, per donar-los-hi el millor i fer-los persones de
profit, objectiu, més o menys “aconseguit”. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">I
la “botigueta”?? I tant si la vàrem fer gran entre tots,
principalment tu i el nostre pare Robert i també la padrina
l'Antonia i el "ieié" Salvador el creador de la idea sense ell i la
seva idea res no hagués estat el mateix, i gràcies també a tots els
que ens varen acompanyar en el llarg viatge colze a colze treballant
amb nosaltres, i com no gràcies als nostres clients fidels, que
durant tants anys van fer una tradició el menjar pollastre els
diumenges.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">I
les Festes Majors?? Tres dies esgotadors de feina sense parar, on la
nit i el dia només es separaven per dues hores d'una breu migdiada
per agafar forces i continuar servint amanides i pollastres a la
vorera, i com no , la teva tradicional escapadeta al ball a fer el
teu ballet tradicional de Festa Major que no podia faltar cap any.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Y
quan la vida ens va arrebatar al pare de la nostra vora, no podíem
fer res més que retre-li homenatge tirant endavant la seva idea, “El
Menjador del Salvador” i va funcionar, i tant si va funcionar ,
tanta por que teníem eh??.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">I
quan tot això es va acabar, perquè tot s'acava, com que no pots
estar quieta, vas pujar a bord d'aquest vaixell que es l'Associació
de Comerciants, fent-la també gran amb la teva labor de buscar i fer
nous associats , fent sentir a la gent identificada amb el barri i
compartint l'esperit de entre tots ho farem tot.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Però
ja esta mare s'ha acabat treballar, que finalment ja estàs jubilada i
ara toca disfrutar de la teva neta l'Ainara l'alegria de casa nostra
i l'únic que t'ha de preocupar, això si, es cuidar-mos bé a tots a
l'Ainara, el Salvador i a
mi també eh, però per lo demés no et preocupis de res mes, i a
disfrutar de la vida que encara us queda amb el teu company de viatge
el Joan.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Felicitats
i espero que aquest hagi estat un dia força especial per tu.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ignasi
Boya Duocastella.</span></span></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-39046656408050931622013-06-19T01:07:00.000+02:002013-06-19T01:07:01.084+02:00UN ANY SENSE FUM!!!<div>
<div style="text-align: justify;">
Ja fa un any que vaig decidir deixar de fumar, ja fa més d'un any que vaig prendre la millor decisió que podia prendre i que sens dubte havia d'haver tingut que prendre fa molt temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
No puc dir que ha estat fàcil ni molt menys, més aviat ha estat difícil, però si us puc dir que m'ha costat molt menys del que jo pensava a priori, si bé he de reconèixer que la metalització que duia per portar-ho a terme era bastant forta i potser ha estat això el que m'ha ajudat a aconseguir-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkjhgIFK0sOI-wz8mtNojfeTiFV0eYflQUrh8hU3TB9UQC7G_5thZB18eV61nPMd_x-1fU3-SBtlj7zVIidnIf_U5pbxg_eNCWMvB1uO4wAsFNH61rpztsUvTJk5F91kfFCSv9-gF7woE/s1600/logo-antitabaco.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkjhgIFK0sOI-wz8mtNojfeTiFV0eYflQUrh8hU3TB9UQC7G_5thZB18eV61nPMd_x-1fU3-SBtlj7zVIidnIf_U5pbxg_eNCWMvB1uO4wAsFNH61rpztsUvTJk5F91kfFCSv9-gF7woE/s200/logo-antitabaco.png" width="200" /></a></div>
Vull donar les gràcies es a la meva dona, la Vanesa qui, també amb molta força de voluntat i tant sols llegint el llibre famós i molta força de voluntat, ho va aconseguir abans que jo i que hem va mostrar el camí i hem va fer venir ganes de fer-ho jo també, això i la seva persistència en dir-me una i una altra vegada que ho havia de fer, que ho havia d'intentar, que hem trobaria millor, i així ho vaig fer, una vegada més li vaig fer cas i ho vaig intentar, i fins a dia d'avui que fa més d'un any, ho he aconseguit, si bé sempre dic que demà hi puc tornar que per sempre més seré un ex-fumador, i soc conscient que només el fet de tornar a probar una cigarreta hem pot fer tornar a agafar de nou aquest maleit vici, si bé us dic que no en tinc cap gana de tornar-hi.<br />
També m'ha ajudat l'esport, podria dir que he cambiat un vici per l'altre, he cambiat cartrons de tabac per bambes, he cambiat paquets de tabac per curses populars, he cambiat l'hàbit de fumar per la costum d'anar a córrer almenys un parell de cops per setmana, des de aquí també vull agrair als meus companys de running, el Xavier, l'Alfredo i el Jose, amb els quals he passat molts quilòmetres, superant plegats objectius, pujades, sobrecàrregues de bessons, hores de carrera continua, sèries i entrenaments, també ells m'han ajudat a superar el dia a dia, a continuar un dia més sense fer una cigarreta, i a reforçar cada cop més els llaços d'amistat que ens uneixen. <br />
He volgut escriure aquest post, en primer lloc per que estic molt content i com ja he dit, orgullós d'haber deixat el tabac, però principalment, per fer-vos saber i fer-vos agafar ganes a tots aquells que vulgueu deixar de fumar però no us vegeu amb forces, als que penseu que jo quan vulga ho deixaré, però mai arriba aquest moment, a tots vosaltres, fer-vos saber que es pot fer, que es possible, i que amb mentalizació, no es tant difícil com sembla.<br />
Jo us explicaré el meu mètode però sens dubte us he de dir, que heu de ser vosaltres mateixos els que us heu de crear el vostre propi mètode, que pot ser semblant al meu, es clar que si, però només la vostra mentalització, es la única que us pot ajudar, es la única que us pot portar per el camí que deixa erera les cigarretes. Dit això poseu una data, ni avui ni demà, ni el 31 de desembre, dit sigui de passada que es la més escollida i a la vegada la menys respectada. Un cop tingueu la data, que potser fins i tot d'aquí a dos anys, només us queda un pas, pensar un minut cada dia en que quan arribi la data fixada deixareu de fumar. A partir d'aquí dir-vos que aquest minut que cada dia pensareu en la data, serà la vostra mentalizació que cada cop, cada dia, com si es tractés d'un entrenament, cada mes, aquesta mentalització serà cada cop més forta, inclòs aquesta força us pot fer escurçar la data, cambiar-la i apropar-la una mica més a mesura que van passant els dies. Durant tot aquest temps escolliu una o dos persones de molta confiança a qui explicar-li el vostre propòsit, us ajudarà a aconseguir-ho.<br />
Ja només queda un pas, esperar que arribi la data i sobretot, el dia que arribi, fer el pas i respectar al màxim amb totes les vostres forces la decisió que heu pres. Us puc dir que passareu tres dies molt dolents, com se sol dir, "les passareu putes!!" tres dies en els que no podeu defallir, en els que no podeu donar el braç a tórçer, tres dies en els que només heu de pensar en aguantar un dia més sense fumar. Un cop passeu els tres dies, us puc prometre que l'ànsia es cada cop menor, no desapareix, però es va fent cada cop més feble, i vosaltres cada cop més forts davant de la vostra decisió i portar aquesta fins a les últimes conseqüències, que només son lo bé que us anireu trobant dia a dia. Arribats a aquest punt només us queda pensar cada dia que cada cop trobeu a faltar menys el tabac, cosa que us ha de fer pensar que ja no val la pena tornar-hi, que només hi ha un camí per trobar-se millor, que es el de no tornar a encendre mai més una cigarreta, i esteu segurs que tindreu moments de debilitat en que tornarieu a encendre una cigarreta, però es justament aleshores, quan ja no val la pena fer-ho.<br />
Ànims i sort!!!<br />
<br />
Ignasi Boya Duocastella.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-62165564260230947782013-03-31T23:34:00.000+02:002013-03-31T23:34:09.924+02:00HA ARRIBAT EL PAPA FRANCESC<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLJeWwW32TtCU_X2KUOCvWjjbHZaDYCic0z8nN42ZNEAotzLbV52GhgfoYiMVVK-UFc2qSCQiWhtTTNKZgl9zjIykOBmqdA1XSbEJiMS_StQ8nXQWaod5MkKLfNI0Pz9uvlvQ9oG1Z4f8/s1600/papaf.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLJeWwW32TtCU_X2KUOCvWjjbHZaDYCic0z8nN42ZNEAotzLbV52GhgfoYiMVVK-UFc2qSCQiWhtTTNKZgl9zjIykOBmqdA1XSbEJiMS_StQ8nXQWaod5MkKLfNI0Pz9uvlvQ9oG1Z4f8/s1600/papaf.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Si senyors i senyores, ja ha arribat el Papa Francesc. Primer de tot, dir-vos que no vull ofendre a ningú amb aquestes lletres, simplement vull donar la meva visió particular de l'individu que surt a la foto vestit de blanc i tota la seva cort.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ull amb el "tinglao" que s'han muntat aquestos del vaticà per tenir tot el món pendent d'ells durant tres dies per decidir qui serà el proper papa, que els representarà fins que es mori, es fiqui molt malalt o bé el seu cos, maltractat per els viatges, el faci decidir a deixar-ho. Tot el món pendent d'un fum blanc o negre que surt d'una xemeneia i que anunciarà que el món te un nou papa, un nou papa espiritual, un nou representant màxim de l'església, aquella que des del meu punt de vista, predica tant i molt bé, el que no creu, amb l'objectiu de que els seus fidels, que cada cop son menys, puguin tenir dret a barra lliure en el regne dels cels el dia que es morin i una de les millors habitacions al "HOTEL CELESTIAL".</div>
<div style="text-align: justify;">
Almenys el Sr Francisco en qüestió, vanagloriant-se del personatge que representa, ha decidit cambiar la fastuosa cadira d'or dels seus predecessors, per una de més senzilla i austera..., oh!! quin detall el campeón!!, clar com que ha agafat el nom de Sant Francisco de Assís, gran defensor i lluitador per els pobres, això sempre segons la bíblia, esclar, a saber com devia ser el tal Francisco. Ara podria començar a vendre tot l'or i marbre que tenen allí al Vaticà, a les grans potències que hi ha al món o als multimilionaris russos i arreglarien de ben segur, almenys gran part de la gana que hi ha pel món, de fet aquest es un dels seus valuarts no? ajudar als pobres, però sembla que primer s'ajuden a ells mateixos, i tot el que recullen de la caritat dels feligresos, sembla ser que ho destinen a mantenir el seu Port aventura particular.</div>
<div style="text-align: justify;">
Una altra de les coses que no s'entenen, si aquest senyor es diu <span class="st">Jorge Mario <i>Bergoglio, </i>perquè redimonis a partir de que son escollits papa, s'han de dir d'una altra manera? Si ja ho se, representen a un anterior gran representant de l'església ja hem perdonareu però no ho entenc, ho trobo innecessari. No seria millor que passessin a la història per ser ells mateixos?Una altra mostra de la seva falsedat, s'amaguen darrera un pseudònim per actuar impunement.</span><br />
<span class="st">Us puc dir que un cop, vaig tenir l'oportunitat d'estar al Vaticà i allí vaig poder veure com actuen els col·legues, apliquen una sèrie de restriccions d'entrada, sobretot aplicada a uns codis de vestimenta, això si, si l'entrada es pagant no diuen res. La cosa canvia, quan per exemple entres a la basílica de St Pere, l'entrada a la qual es gratuïta, aleshores si que apliquen els seu codi de restricció i et fan fora sense cap tipus de mirament, hem sembla un fet bastant lamentable, però es clar quan es tracta de fer calaix fan la vista grossa, però sinó hi ha interès monetari per el mig, apliquen els seus codis restrictius sota la bandera del respecte a l'esglèsia, saltant-se el més important, el respecte a les persones.</span><br />
<span class="st">Respecto molt la fe que una persona pugui tenir en quelcom, però el que no puc respectar, es que s'utilitzi la fe d'aquesta persona per al bé d'altri. No puc respectar que es jugui amb la sensibilitat i els sentiments de la gent i ells (la església de l'alta alcurnia en general), penso que així ho fan, com deia un company meu en una conversa que vàrem tenir, es l'única religió que sempre esta jugant amb el temor de la gent, sinó, penseu una cosa, perquè proclamen, si no fas el bé, aniràs al infern, si fas mal, Deu et castigarà. I després, qui son ells per jutjar les relacions sexuals de les persones, i l'orientació sexual de cadascú, i si es de rebut o no tenir relacions sexual amb preservatiu? Qui son ells que suposadament no en poden tenir...?Potser el que haurien de fer es tenir-n'he, sinó es que ja en tenen en silenci, potser el que haurien de fer es no amagar-se i deixar de jugar amb els temors de la gent.</span><br />
<span class="st">I no vull deixar el tema aquí, sense abans parlar de la gran quantitat de capellans que hi ha al món, que realment senten el que son i senten la labor que fan, una labor de carrer, de lluita diària per gent que ho necessita, perquè evidentment que n'hi ha, però malauradament n'hi ha molts que no i que donen mal nom al col·lectiu i per desgràcia dels que s'ho treballen, la immensa majoria d'aquestos estan amb alts càrrecs dins de la jerarquia de l'església i son els que tenen accés als fils que mouen el gran circ de l'església. </span></div>
Es una pena que no es reconegui la labor dels que realment s'ho treballen, es una pena que una institució com la de l'església, no tingui mes reconeguts a tots aquests capellans que tant treballen per defensar el seu nom, i els seus valors, cosa que els senyors del Vaticà no els hi preocupa gens ni mica quan haurien de ser el que mes ho fessin i son aquests els capellans que mes haurien de valorar.<br />
<br />
Ignasi Boya Duocastella.Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-40986465565042414032012-12-23T19:27:00.003+01:002012-12-23T19:27:38.522+01:00BON NADAL I FELIÇ 2013<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/L6O5-1lbLnk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Arriben aquells dies tant feliços per tots els que hi son i tristos alhora per els que trobem tant faltar, i es aquest el moment, que volem aprofitar per portar-vos a tots vosaltres i a les vostres famílies el millor dels nostres desitjos, volem desitjar-vos que en la nova agenda del 2013, i tingueu apuntades les millors cites i els millors esdeveniments de les vostres vides.<br />
Que el món en girar, trobi bé la rosca per fer una volta perfecta, i el nou any us porti a tots coses bones, i que la negra nit de nadal guardi en la llum dels estels els millors dels vostres projectes que us heu proposat. Que totes les sorpreses que l'any us prepara, siguin agradables, i que no n'hi hagi cap que us faci mal. I que en la vostra taula, en la que hi hauran tants bons àpats, no hi faltin les millors de les vostres esperances en forma de dolços, i que aquestes esdevinguin realitat el mes aviat possible.<br />
<br />
BON NADAL I FELIÇ 2013!!!!!<br />
<br />
Ainara Boya Espinosa<br />
Vanesa Espinosa Caño<br />
Ignasi Boya Duocastella <br />
<br />
<br />
<br /></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-27649198687624635932012-12-21T00:43:00.003+01:002012-12-21T00:43:49.374+01:00XXXII PUJADA A LA SEU VELLA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPuBf0a5m4oD415hcL72dBP78D2NRe2zJ685wk3bG_qti1eNqu4d7CMfgfjEv5JGckIpaaIqVbAO8R4Z3XBd1m0H1uIC19aRpnjUZVrUogdbqF8E5hG5uPOdl1gvRvGuJ5LayIdMuVK9A/s1600/pujada16.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPuBf0a5m4oD415hcL72dBP78D2NRe2zJ685wk3bG_qti1eNqu4d7CMfgfjEv5JGckIpaaIqVbAO8R4Z3XBd1m0H1uIC19aRpnjUZVrUogdbqF8E5hG5uPOdl1gvRvGuJ5LayIdMuVK9A/s400/pujada16.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El passat diumenge dia 16 de desembre va tenir lloc a Lleida, la meva ciutat natal, la XXXII Pujada a la Seu Vella. Abans de res us diré que tot just es la tercera cursa en la que participava, però, sens dubte la més especial per l'entorn i el lloc on hi havia la sortida i l'arribada, suposo que tots els lleidatans hem deveu entendre. Era la tercera, perquè tant sols fa quasi 7 mesos que vaig deixar de fumar i fa uns 5 mesos justos que hem vaig iniciar amb això del running. Des de aleshores,aquests que veieu a la foto, son els meus companys de Running, companys d'esgotadores sessions per les nostres cames. Bé vaig a fer-vos la crònica que es del que es tracta. </div>
<div style="text-align: justify;">
Eren les 9 del matí, la meva dona la Vanesa, que marxava a treballar, hem despertava, hem donà un petó i hem va desitjar sort. Hem vaig alçar del llit neguitós, era el dia de la pujada, vaig córrer a despertar la meva filla l'Ainara, - córrer filla que farem tard. Li vaig dir. Es fregava el ulls tot protestant - Pare, tinc son. Vàrem esmorzar, va arribar la Maria, la meva mare i vam sortir de casa, havíem quedat a la cantonada de sempre, aquella d'on sortim sempre quan anem a entrenar, havíem quedat amb l'Alfred, el Xavi i el Josep, els meus companys de fatigues. Vàrem pujar als cotxes i ràpid cap a la Seu Vella, encara havíem d'anar a buscar els dorsals, no podíem perdre massa el temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre arrivàvem a la Seu Vella, l'ambient anava creixent, el sol presidia el dia amb força, era clar que seria l'espectador d'honor del meravellós dia. Un cop vàrem tenir els dorsals vàrem escalfar una mica, uns quants estiraments i preparats per la cursa, apunt per sentir l'adrenalina corrent pel cos a mesura s'atansava el moment de la sortida. Un petó de l'Ainara va ser com l'última gota de benzina que m'omplia el dipòsit per començar el viatge, i tots preparats, tots a punt, vàrem anar cap a la sortida on ja hi formaven tots els corredors a punt per la cursa, ens vàrem endinsar dins la marea de corredors i vàrem esperar fins que el Xema Alonso, regidor d'esports, va prèmer el gallet de la pistola i tothom va començar a córrer, l'Adrenalina ja anava al 100 per hora quan enfilàvem la baixada que ens portava resseguint la falda del nostre castell que sempre vigila la ciutat de Lleida. Mentre anava corrent hem feia molt content observar que hi havia força gent a les voreres que animaven al nostre pas amb crits d'aler i aplaudiments que hem donàven més energia. Tot transcorria normal, tot molt ben organitzat, que bonic passar pel ben mig del flamant i nou pont de Viana corrent sense els cotxes que el fan massa cotidià, tota una experiència. Quan es va acabar el pont vàrem enfilar el camí de Granyena que ens va acabar portant al Parc de la Mitjana, allí envoltats de natura, feia de molt bon córrer sentint l'olor dels arbres i enlairant-mos damunt el riu Segre per els seus ponts de fusta, va ser com un viatge per un peculiar bosc que ens va retornar a la civilització per una plaça de Pardinyes, que poca gent sap com es diu , però que de manera carinyosa, tothom sap que es, la plaça dels "Ous del Siurana". La cursa continuava el seu curs, la Llotja tampoc es va voler perdre la cursa, ni tant sols els Camps Elisis s'ho varen voler perdre, i com no, tampoc hi podia faltar el nostre riu, el Riu Segre, que tant estima la nostra ciutat. Les cames ja començaven a donar símptomes de debilitat, ja quedava poc, però venia el més dur, quedava un últim quilòmetre infernal, amb rampes del 13%, vaig passar el pont tot travessant el riu, per enfilar Cavallers amunt, a banda i banda del carrer la gent que omplien els vorals, xalaven d'allò més, allí, entre crits i aplaudiments als corredors vaig poder saludar uns quants coneguts que m'animaren força al meu pas, semblava que no acabava mai la pujada, fins que vaig poder veure el Mercat del Pla que corona Cavallers, però quedava l'últim tram , la falda del Castell, m'acompanyava una corredora corrent al meu costat, es deia Eli, vaig sentir com la gent li donava ànims, anàvem els dos força cansats , ja quedava poc l'últim tram abans de girar a la dreta i trobar l'arribada i allí just a la cantonada estava l'Ainara, quan hem va veure arribar va deixar anar a la seva padrina , hem va allargar la ma i va esperar fins que vaig arribar a la seva alçada, només us puc dir que un remoli de força va arribar al meu cos per ajudar-me arribar a la meta, vaig agafar a l'Ainara de la ma i vàrem córrer tots dos fins a l'arribada on vàrem arribar alçant els braços. Quina experiència més brutal, poder arribar amb la meva filla, es com si tot el cansament hem marxés de cop, com si les cames hem deixessin de fer mal desprès de la dura pujada, una abraçada seva dient-me a l'oída, molt bé pare, ho has fet molt bé, una sensació brutal la que vaig sentir.</div>
<div style="text-align: justify;">
Poc temps desprès ens vàrem retrobar amb l'Alfred, el Xavi i el Josep, ens vàrem felicitar tots tres, havíem fet bones marques i estàvem força contents, un bon resultat per el nostre equip, el "Picafigues Team".</div>
<div style="text-align: justify;">
Havíem fet la Pujada a la Seu Vella, tots quatre vàrem coincidir en que havia estat un matí genial, que tot havia sortit bé i que l'organització havia estat esplèndida, aprofito per felicitar l'Organització, ja que estic segur que darrera d'aquest dia,que va ser tant especial per mil corredors, hi ha moltes hores de feina per part de la gent que ho heu fet possible.</div>
<div style="text-align: justify;">
Moltes Gràcies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ignasi Boya Duocastella.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-42623171003150194402012-12-14T01:30:00.003+01:002012-12-14T01:30:57.145+01:00Sr Wert, Se le WERT EL PLUMERO!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/uuqXOCwEiHU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
Com un bon dia va dir el Gran i magnífic Pepe, en pau reposi, Sr Wert "váyase a cagar a la puta playa de Madrid si es que la tiene". Sr Wert no som tant tontos com perquè vostè ens pugui fer creure que no hi ha cap mala intenció darrera la seva última bajanada disfressada d'esborrany, del que pretén ser a partir d'ara la llei espanyola d'educació. No ens foti més Sr. Wert!!, no vulgui fer quedar als catalans com a presoners d'una histèria col·lectiva, no pretengui fer de la que serà la societat catalana del futur, un exèrcit d'espanyolitos amb un braçalet amb aquella bandera que vostè tan adora. Com a ministre d'educació que es, no s'hauria de preocupar més que en el seu país "esa España" que vostè tant adora, el jovent ocupa el 28é lloc de la Unió Europea en llengua i matemàtiques, en lloc de voler canviar el sistema d'immersió lingüística, que fins ara s'ha demostrat durant anys que funciona?. Almenys així ho demostren les notes de la sel·lectivitat, que curiosament son més altes a Catalunya que a la resta d'Espanya, i el que es més curiós, en castellà també son més bones les notes aquí a Catalunya que a la resta d'Espanya, com pot pensar vostè que la immersió lingüística actual no funciona?.<br />
Potser li preocupa aquesta corrent tant forta d'independentisme, que en el fons i en gran mesura l'han provocat vostès, sigui fruit de que la gent surt el suficientment preparada, preparada per veure des de molt lluny, que el Govern Central no vol més que fotre el pel a Catalunya i als catalans, que darrera les seves polítiques de cohesió encoberta, l'únic que vol es seguir escurant la mamella catalana. Ja n'hi ha prou senyor Wert!!! Preocupis de que la gent estigui preparada, que el jovent espanyol sigui el més demandat per els Països Europeus perquè està clar que aquí, com no canviïn les polítiques del seu partit, aquest jovent no te res a fer en aquest país, en esa España que vostès tant s'estimen.<br />
Per una altra banda li diré una cosa , soc pare d'una nena de 6 anys, i no tinc cap gana de que la meva filla sigui espanyolitzada, l'únic que hem preocupa es que creixi sana i que sobretot, per damunt de tot sigui educada, i tingui respecte per les persones, molt més respecte del que tenen vostè i el seu partit per alguna gent que com vostès imposen, son també espanyols per molt que ens pesi. Som espanyols per el que a vostès els hi interessa, perquè quan a vostès no els hi interessa, resulta que som radicals i ens fem la víctima davant la opressió espanyola. Li diré una altra cosa Sr. Wert, no som victimistes, som realistes diem el que veiem i l'únic que volem es defensar la nostra cultura i la nostra llengua, no volem res més Sr Wert, i vostè ho hauria de tenir clar, perquè l'únic que està provocant es que el català cada cop es senti menys espanyol i en contrapartida es senti més català.<br />
No crec Sr Wert, que dotze famílies que han demanat l'escolarització en castellà, tinguin que ser suficients per canviar una llei que afecta a tot un territori i que fins a la data s'ha demostrat que funciona. No crec que sigui motiu suficient i menys quan a aquestes famílies se les ha reubicat perquè els seus fills puguin ser educats en espanyol. <br />
Pensi una cosa Sr wert si un senyor baixet i amb bigoti durant trenta-sis anys amb polítiques molt més opressores que les del seu partit, no va aconseguir eliminar el català, no sigui tant il·lús, de pensar que vostè se'l carregarà amb una legislatura, tingui més respecte per la gent del seu país, només el respecte pot fer que espanyols i catalans puguin viure conjuntament, mentre vostè i els seus homòlegs de partit continuïn amb les polítiques opressores i continuïn fent demagògia barata sobre la unitat del país i que, Espanya solo hay una grande i libre, no aconseguiran mai que un català es pugui sentir espanyol, Sr Wert tingui clar que aquesta no es l'actitud, així l'únic que li pot passar es que la merda de la seva gavina, li caigui damunt del seu cap.<br />
<br />
Ignasi Boya Duocastella.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-88928697950687579332012-10-23T23:05:00.001+02:002012-10-23T23:05:19.652+02:00UN ESCRIT FORÇA INTERESSANT<h5 class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}" style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;"><i><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="userContent"> </span></span></i><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="userContent">L'escrit que us publico a continuació no es meu, però m'ha semblat força interessant quan l'he llegit i he cregut oportú publicar-ho, crec que es una bona lliço d'història per part d'una alumna, segons alguns catalanitzada, i sobretot amb uns orígens que no son catalans. Sense més us convido a que li dediqueu uns minuts, val molt la pena. Hem sap greu no poder ficar el nom de l'autora, perque hem mereix tots els meus respectes.</span></span></span></h5>
<h5 class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}" style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;"><i><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="userContent">"Vamos
a ver… todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega
hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega
nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver
con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En
definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos, tiene una historia y no
siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.<br /> <br /> Pero nací y vivo
en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado,
trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso
cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos
“CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve.
Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en
general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar
patadas a cientos de años de historia.<br /> <br /> Alfonso Alonso, portavoz
del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más
tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del
rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y
mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes
de querer ser como Escocia… en fin.<br /> <br /> También Miguel Ángel
Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los
catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.<br /> <br /> Nos comenta
González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que
“CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA
fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla…
¿Catalunya hemos dicho que tenia cortes desde?)<br /> <br /> Pero como casi
siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza
Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES
UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE
TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía
Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría
David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé.<br /> <br /> Para los
que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en
el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona de deshace del
vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que
ofreció Carlos Martel a Catalunya antes las incursiones musulmanas en la
península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes
hasta 1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la
Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados
medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las
singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura
política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y
Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.<br /> Allá
por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas
sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos
piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre
dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas,
administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de
NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau
Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es
algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce
(políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá
por el 1716 que ya antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de
Septiembre de 1714.<br /> <br /> Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDO
INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el
Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios,
lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y
perdió guerras, creo su música, sus tradiciones y su carácter luchador.<br /> <br />
Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que
conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de
nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de
independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y
manipularla para conseguir votantes o para dividir. YA ESTÁ BIEN.<br /> <br />
Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que
ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar una
gaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me
siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es
cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.<br /> <br /> Por
si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por
alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia.
Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se
olviden. Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de
obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian, si no,
no existiría la evolución.<br /> <br /> Y dicho esto… BONA NIT, BOAS
NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en
Catalunya sabemos hablar más que un idioma. Y escribo Catalunya con NY
porque me da la gana también y así es como estoy acostumbrada a
hacerlo."</span></span></i></span></h5>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-45569176892883633282012-09-19T00:02:00.003+02:002012-09-19T00:02:42.648+02:00NOMÉS FALTAVA EL REI!!!!<div style="text-align: justify;">
Atenció, senyores i senyors, que ha opinat el Rei, el que no es pronuncia mai políticament, ha aprofitat la conjuntura actual per opinar, ha pensat que era un bon moment, ara que gran part del poble català ha expressat un desig sortint lliurement al carrer i manifestar la seva opinió, doncs el Rei, ha pensat que era un bon moment per donar el seu punt de vista com a Cap d'Estat, si senyores i senyors, ara aquest senyor es, preocupa perquè anem tots units i agafats de la ma, que tots unim les forces per fer una Espanya més gran i poguem sortir tots junts de la difícil situació que estem vivint. Ara aquest senyor, dit sigui de pas, al qual estem mantenint tots nosaltres a ell i a tota la seva família i tots ells porten un tren de vida que cap de nosaltres podrem portar mai per molt que treballem, doncs ara, aquest senyor es preocupa perquè estem dividint les forces i perseguim, segons ell quimeres, ara vol que remem tots en una sola direcció, ara vol que ens preocupem per mantenir el estat del benestar, serà el seu diria jo , perquè els d'apeu , de benestar res, el qui no te feina proutes preocupacions te per poder tirar endavant, i el que te feina , el que te es pressions preocupacions a dojo, per poder-la mantenir, així doncs, que pretén Sr. Juan Carlos?. Preocupis del que té a casa seva, les seves filles i gendres sobretot preocupis dels seus gendres, que deunidó. On estava vostè quan desde les Espanyes, s'han cansat de tirar merda i dards enverinats contra Catalunya, on estava vostè quan molts dels espanyols, i molts d'ells de la primera linea política, s'han cansat d'opinar gratuïtament de Catalunya i sempre que han pogut ofenent, perquè no opinava vostè quan tots es prenien el famós "café para todos y que siempre pagan los mismos?". Perquè ara ha decidit que era un bon moment per opinar i no abans?, perquè no ha dit res quan desde les Espanyes era des d'on s'intentava desestabilitzar i es remava cap a la direcció contraria a la que remàvem els catalans?. Sr Juan Carlos penso, que esta sent vostè molt demagog i molt hipòcrita. </div>
<div style="text-align: justify;">
Ara si que penso que realment deu preocupar molt a Espanya que més d'un milió i mig de catalans s'hagin posat d'acord per sortir al carrer pacíficament per demanar la seva autonomia i independència, penso que deu preocupar molt a Espanya, quan el seu cap més visible del poder es permet el luxe d'opinar quan mai ho fa, o es que realment ell ho veu com un cop d'estat que es una de les altres poques vegades que el senyor ha opinat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, desprès de tot el que s'apedregat Catalunya incansablement, ara demana vostè esforç, treball i generositat?, encara hem de ser més generosos els catalans i catalanes?, vostè parla d'imperatiu ètic, quan desde el seu país del que presumeix no s'ha parat de vilipendiar i humiliar a Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sr Juan Carlos només li diré que els catalans i catalanes estem cansats de contribuir perquè Espanya tiri endavant i a sobre se'ns tracti d'egoistes , estem cansats de financiar comunitats autònomes d'entrada deficitàries i que a sobre nosaltres siguem els dolents de la pel·lícula, estem cansats de que tot un país tiri endavant només gràcies al treball d'uns quants.</div>
<div style="text-align: justify;">
I per acabar només li diré una cosa que potser li resultarà familiar, si fins ara no creia necessari dir res amb tot el que estava caient, ara hem ve de gust dir-li que "porque no se calla!".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ignasi Boya Duocastella.</div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-51719559720025990892012-09-11T02:13:00.004+02:002012-09-11T02:13:57.833+02:00CATALUNYA CAP A LA INDEPENDÈNCIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/DFi-ctNtSCk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè Catalunya Independent... Més que independent, diria lliure, lliure d'opressors, lliure de comentaris de gent que no ens volen, però que incomprensiblement es fiquen les mans al cap i s'escandalitzen quan ens senten dir que volem marxar, de la seva "Grande i Libre España", que grande ho pot ser, no dic que no, però lo de libre, si es libre si, siempre que no le lleves la contraria, te collons!!, que visca la democràcia!!.</div>
<div style="text-align: justify;">
Avui he sortit al carrer i ha hagut quelcom que m'ha cridat molt l'atenció, i es la gran quantitat d'estel·lades i senyeres que penjaven dels balcons de Lleida. Us he de dir que en 38 anys que tinc no recordo cap any haver vist tal quantitat de banderes i això que encara no era 11 de setembre. Això hem porta a pensar una cosa, cada cop es més la gent que demostra el seu amor a Catalunya, cada cop son més les ganes de que Catalunya sigui lliure, i cada cop més la gent que està cansada dels atacs que es reben de les Espanyes. Jo hem pregunto, perquè s'entesten a dir que som espanyols , si ells son els primers que no ens senten com a tal, son els primers que no ens volen, i que de boqueta diuen ben fort "sois españoles por mucho que os joda" però senyors i senyores però si els hi fem nosa, fins i tot diria que a vegades, pel verí que llencen per la boca, diria que els hi fem fàstic. </div>
<div style="text-align: justify;">
Es molt curiós que surti un senyor d'Extremadura , ni més ni menys que d'Extremadura, una de les comunitats més pidolaires d'Espanya, dient que Catalunya pide i Extremadura paga, Sr Monago sembla ser que no te memòria , president d'una de les comunitats més pobres d'Espanya que ha rebut més la solidaritat de la resta, el que hauria de fer es inclinar el cap davant la comunitat més solidaria d'Espanya, que si no ho sap es Catalunya, això es el que hauria de fer senyor Monago, podria vostè presentar-se a un concurs d'humoristes, faria un paper molt digne. Que li quedi molt clara una cosa Sr. Monago, Catalunya només demana que li tornin els seus diners, i que si està com està es potser per que ja l'han munyit massa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Senyora Cospedal!! com pot dir vostè que manifestar-se es inconstitucional, qui es vostè per valorar-ho?, es jutgessa en tot cas, no!! doncs calli i respecti el dret a manifestar-se, però clar se m'havia oblidat que vostè es del PP aquest partit plural i respectuós sobretot amb Catalunya, senyors i senyores del PP queden retratats cada cop que obren la boca, com vostè senyora Camacho quina gran catalana que esta feta vostè se li nota que pateix per Catalunya, sobretot quan diu que l'únic que ens hauria de preocupar als catalans es estar contents per les mesures que ha pres el Sr Rajoy, Sra. Camacho que tots som prou grandets ja, no ens vulgui prendre més el pel.</div>
<div style="text-align: justify;">
També li voldria dir al Sr. Artur Mas, que prou d'hipocresia i d'amenaces d'independència als espanyols i desprès sentar-se a la cadira, creuar-se de braços i no fer res, Sr Mas prou d'advertències als catalans que el camí a la independència serà dur, etc, etc. Actuí Sr Mas actuí i faci el que te que fer que ja ho sap prou el que ha de fer i com ho ha de fer, i sinó ho sap pregunti als seus assessors que l'aconsellaran bé i sinó avui 11 de setembre a les 18h. pregunti-li al poble i trobarà la resposta al que ha de fer, i segur que no serà el quedar-se assegut a la cadira, faci cas al poble que li paga el sou que li permet viure força bé, prengui els riscos que ha de prendre, que per això està on està, faci el favor de mullar-se per aquest país que es Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
Acabaré dient només una cosa a tothom catalans i espanyols que hem coneixen, soc espanyol per obligació però català de sentiment. L'obligació la puc esquivar, però el sentiment no el puc canviar. i HEM SENTO CATALÀ, LI PESI A QUI LI PESI, I NI PUC NI VULL FER-HI RES MÉS. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ignasi Boya Duocastella.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-75797242812178455592012-07-14T01:40:00.003+02:002012-07-14T01:40:59.251+02:00RAJOY Y LA "FABRACA" DE SOLUCIONES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC5AgiKGjJE6KtLbjl8OZdVjLhbsXGsiU-R81g1A7suo6WgkH94opGUTM3lOkYLoKtlZm-A1KOoeHADezk3QXqkn_JMehRoHXbHG1wu9jgt00h6aXjWW4Mzluqla2eiGjIZTVkhjmEMZU/s1600/FABRA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC5AgiKGjJE6KtLbjl8OZdVjLhbsXGsiU-R81g1A7suo6WgkH94opGUTM3lOkYLoKtlZm-A1KOoeHADezk3QXqkn_JMehRoHXbHG1wu9jgt00h6aXjWW4Mzluqla2eiGjIZTVkhjmEMZU/s320/FABRA.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Quins collons!! Quina barra!!! Quina poca sensibilitat!! i el que trobo més denigrant quina falta d'educació per part d'una persona que ens representa a tots els ciutadans d'aquest puto país de pandereta. Puc entendre que hi hagi gent de diferents ideologies, puc entendre que hi hagi gent que pensi diferent que jo, inclòs puc acceptar que hem dirigeixin tot i que no m'agradi, ja que el sistema democràtic així ho determina, però no puc soportar la falta d'educació i la poca sensibilitat per part d'una persona que més que ningú, hauria de predicar amb l'exemple, no solament ella sinó tot el seu grup, perquè, que me'n dieu de la falta de respecte per part de tots els integrants de la bancada popular, de ficar-se a aplaudir, cada cop que el seu lider anunciava cada una de les seves mesures. Només us vull convidar a que feu una reflexió; de veritat hi pot haver algú en aquest puto país, a banda dels senyors i senyores de la bancada popular, que es evident que se n'alegren. A part d'ells, hi ha algú que estigui content per les mesures preses? tant content com per ficar-se a aplaudir?. Jo crec,sincerament, que no. </div>
<div style="text-align: justify;">
No hem mal interpreteu, no estic criticant les mesures preses, ni tant sols si son correctes o no, ni tampoc puc valorar si tindran un efecte positiu sobre la crisi que estem patint, si bé a priori penso que no, però es una opinió molt personal, i fico per endavant que no tinc la formació per saber del cert si seran positives, però suposo que ens venen imposades per aquells que ens han deixat els calers, ja que ens els deixen, es molt lícit que ells ens diguin com hem d'administrar els seus calers, ja que no hem sabut administrar els nostres propis calers. </div>
<div style="text-align: justify;">
El que trobo penós es que aquest grup de persones que per desgràcia tenen el timó que legítimament els hi vàrem donar les urnes, es que s'agafin la seva tasca, que reconec que no es fàcil, però, si us plau senyors i senyores del grup popular, no s'ho agafin a catxondeo, precisament perquè la tasca que tenen que dur a terme i més en els temps que corren , no es per agafar-s'ho de la manera que s'ho estant agafant vostès. Soc conscient que vostès no pateixen la crisis i no tenen motius per estar tristos, ja que les retallades a vostès, no els faran patir per arribar a final de més, però si us plau agafin-s'ho en serio almenys per respecte al poble que vostès representen, no crec que sigui de rebut que per tapar els possibles xiulets, per unes mesures impopulars vostès es fiquin aplaudir i menys tractant-se del que es tracta, a la resta dels mortals si que ens afecten les retallades i si que tenim la cosa complicada per arribar a final de mes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Reconec que donats els meus ideals no soc gens parcial a l'hora de valorar-los a vostès, senyors del Grup popular, però els vull recordar que totes i cada una de les mesures que han pres , eren la seva bandera electoral, es van omplir la boca de dir que no prendrien cada una de les mesures que han acabat prenen, vostès mateixos varen dir que eren mesures que farien mal al país, que serien contraproduents per poder sortir de la crisi, es per això que els hi demano respecte, que no se n'enfotin, i almenys ja que es veuen obligats a passar per el tub, com he dit abans, almenys no treguin el pit cap enfora orgullosos del que estan fent, perquè ho estan fent exigits per els seus propis prestamistes, fiquin el cap cot i assumeixin les conseqüències, que per això estan on estan i per això cobren el que cobren que es moltissim més que el que cobrem qualsevol de les persones mes o menys normals d'aquest país que som la majoria, paradògicament la majoria que els ha escollit a vostès, crec que això sol ja els hauria de fer reflexionar una mica i obrar en conseqüència.</div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3599896497559847752.post-80266182334842375902012-06-08T01:22:00.001+02:002012-06-08T01:22:29.930+02:00MANOLO PRECIADO<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHOvLNRR5tq8XHrLBqE9rk0DcY5dkKzaQ6qpnXVYTEhq4Ydx4H69bNMt6y75HVCkV3odkHGwhW0HDs3G8jT9pbS94leeMZwFtD_C0OEd7fGr5o1FdPQGfI8k916cAdq2iF2uhn-WEHqPc/s1600/manolopreciado.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHOvLNRR5tq8XHrLBqE9rk0DcY5dkKzaQ6qpnXVYTEhq4Ydx4H69bNMt6y75HVCkV3odkHGwhW0HDs3G8jT9pbS94leeMZwFtD_C0OEd7fGr5o1FdPQGfI8k916cAdq2iF2uhn-WEHqPc/s1600/manolopreciado.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest matí anava treballant amb la furgo tot escoltant la radio quan de sobte una notícia d'última hora ha entrat en antena. Deien que el tècnic de futbol Manolo Preciado, havia traspassat, "collons!!" he exclamat, no pot ser, evidentment no tenia el plaer de coneixe'l, però es d'aquelles persones que et sap greu que els hi passin coses dolentes. Era una persona que no passava desapercebuda que com a persona pública es feia estimar, per dir les coses clares, per dir les coses a la cara, per no tenir pels a la llengua, per dir tot el que s'ha de dir pel seu nom propi i per el nom de la veritat per dura que sigui de vegades. </div>
<div style="text-align: justify;">
A part de tot això i desprès de que la vida, certament, no l'havia tractat gens bé, era d'admirar la seva manera de ser que en Manolo transmetia, es veia un tio lluitador, amb ganes de viure i una persona que demostrava tenir una força immensa, i capaç d'asumir reptes difícils, es fàcil pensar que qualsevol persona en les seves circumstàncies, s'haguès enfonsat, i segur que en la soledat de casa seva i de portes endins ho devia passar malament, però de portes en fora sempre va demostrar, ser una persona sencera i ferma.</div>
<div style="text-align: justify;">
No vull pretendre amb aquest escrit, fer una inacabable passarel·la d'adjectius que allarguin l'ombra d'en Manolo, simplement volia retre-li el meu petit homenatge particular a una persona que crec s'ho mereixia i es mereixia tenir el respecte de tanta gent com ell tenia.</div>
<div style="text-align: justify;">
DESCANSI EN PAU MANOLO PRECIADO. </div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/01744346249834712355noreply@blogger.com0