LA CURSA SANT MIQUEL

Els practicants del running, suposo que estareu d'acord amb mi si us dic que no hi ha res més satisfactori i gratificant que córrer per els carrers de la teva ciutat o barri en una cursa popular. Però us puc assegurar que hi ha quelcom que ho es més de satisfactori, i es quan la vida et dona l'oportunitat de poder organitzar dita cursa o pertànyer a un grup organitzatiu de la mateixa. Doncs bé, el passat 29 de setembre jo ho vaig poder viure ben d'aprop, dins del marc de la Festa Major de Lleida, vaig tenir l'honor i la satisfacció de poder organitzar junt amb un equip de gent, la I Cursa Sant Miquel La Bordeta - Magraners. I si bé us he de dir que el treball ha estat llarg i dur durant dies i reunions inacabables en les que es tractaven, les mil i una tecles que havíem de tocar el dia 29 perquè la música no desentonés, us puc assegurar que quan vàrem acabar de recollir-ho tot i els carrers tornaven a la normalitat, un cuc començava a recórrer el meu ventre per tal de començar a pensar en l'edició de l'any vinent.

No ha estat fàcil, clar que no, però el fet de pertànyer al Col·lectiu Bordeta.net i des de allí poder comptar amb un equip de voluntaris, que ja el voldria qualsevol dels conjunts d'èlit que juguen a 1ª divisió, això , senyores i senyors, facilita molt les coses, el fet de que una setantena de persones, sigui capaç d'assumir amb tota la serietat del mon la seva tasca, fa que el camí cap a l'èxit de la cursa, sigui molt més planer. I seria cínic per la meva part no reconèixer que es veritat, que han fallat algunes coses, però no us enganyo si us dic que en prenem nota i que millorarem de cara a l'any vinent, que no volem seguir igual, que només tenim una cosa al cap i un objectiu de cara a l'any vinent, que es fer la II Cursa Sant Miquel millor que la primera, que volem que hi hagi més participants, que les coses surtin millor i que hi hagi més gent, espectadors , corredors i voluntaris que en puguin gaudir.

I tampoc no seria just, deixar d'agrair, a tots els patrocinadors que ens han ajudat de diferents maneres, sense ells tampoc haguéssim pogut dur a terme la cursa, sens dubte, vagi un GRACIES BEN GRAN des de aquestes línies.

Eren les set del matí, quan tot just despuntava el sol i la cosa començava a prendre forma , els arcs de sortida col·locats. Les brases de l'esmorzar roents llençant guspires a l'aire i els corredors començaven a arribar al punt d'arribada i anaven fent una ordenada cua per tal de poder recollir els seu dorsal i la flamant samarreta conmemorativa per afanyar-se a començar l'escalfament. Tot el treball dels darrers dies es feia realitat, un últim recorregut per el circuit a col·locar els cartells dels quilòmetres, i revisant que tot estès al seu lloc correcte, potser per això,ens vàrem despistar una mica al col·locar els quilòmetres. Arribats de nou, a la zona de sortida, els nervis a flor de pell, l'hora de la sortida s'atanssava, arribaven les personalitats, i la zona d'arribada cada minut que passava aglutinava més corredors que anaven intensificant l'escalfament, últims retocs, avís als corredors d'alguna novetat i la regidora de barri Montse Parra preparada amb l'encenedor per donar foc al coet tot seguit un xiulet que donava pas al tro que donava la sortida.  Acte seguit tots els corredors arrencaven la seva marxa formant una onada multicolor que anava avançant donant color al gris del carrer, ja estava tot en marxa, ja només quedava esperar, a que arribessin els guanyadors que per nosaltres, els organitzadors, varen ser tots els participants, per que tots, absolutament tots, havien confiat plenament en la nostra cursa i indirectament en nosaltres que hi havíem ficat tot el treball i les ganes perquè tirés endavant, fent-nos així guanyadors a nosaltres mateixos. MOLTES GRACIES TAMBÉ a tots ells.
Poc desprès de la mitja hora de la sortida va arribar el guanyador Jaume Farré que va invertir 33:56 minuts en cobrir la distància,i segons ens va dir, amb molt bones sensacions per el recorregut i l'organització.
Durant quaranta minuts més varen anar arribant la resta de guanyadors de la nostra cursa, hi havia de tot, uns aixecaven els braços guanyadors de la seva cursa, altres alçaven el dit al cel com dedicant-li el triomf a algú que des del cel, li havia donat l'aler per arribar a meta, d'altres movien els braços enèrgicament celebrant la victòria que era acabar la cursa, d'altres aixecaven el cap enlaire buscant l'última bocanada d'aire per l'últim esforç per creuar l'arc d'arribada, fins al final, en que dos germans agafant de la ma al seu fill/nebot, tots tres xalaven gaudint dels aplaudiments del públic per arribar els darrers, tot just per davant del vehicle de protecció civil.
A partir d'aquí, l'entrega de trofeus, el reposar forces dels corredors,les felicitacions de la gent, que s'agraeixen molt i en especial dels agents de la Guàrdia Urbana, que ens varen agrair l'esforç realitzat.
En fi que res més, que per part meva i de tota l'organització, ens fiquem a treballar avui mateix en la segona edició, i que esperem de tot cor que la trobeu mes atractiva que la primera.
MOLTES GRACIES A TOTS ELS QUE HEU PARTICIPAT EN LA NOSTRA/VOSTRA CURSA SANT MIQUEL LA BORDETA - MAGRANERS.

Ignasi Boya Duocastella.
Membre del Col·lectiu Bordeta.net.