UN ANY SENSE FUM!!!

Ja fa un any que vaig decidir deixar de fumar, ja fa més d'un any que vaig prendre la millor decisió que podia prendre i que sens dubte havia d'haver tingut que prendre fa molt temps.

No puc dir que ha estat fàcil ni molt menys, més aviat ha estat difícil, però si us puc dir que m'ha costat molt menys del que jo pensava a priori, si bé he de reconèixer que la metalització que duia per portar-ho a terme era bastant forta i potser ha estat això el que m'ha ajudat a aconseguir-ho.

Vull donar les gràcies es a la meva dona, la Vanesa qui, també amb molta força de voluntat i tant sols llegint el llibre famós i molta força de voluntat, ho va aconseguir abans que jo i que hem va mostrar el camí i hem va fer venir ganes de fer-ho jo també, això i la seva persistència en dir-me una i una altra vegada que ho havia de fer, que ho havia d'intentar, que hem trobaria millor, i així ho vaig fer, una vegada més li vaig fer cas i ho vaig intentar, i fins a dia d'avui que fa més d'un any, ho he aconseguit, si bé sempre dic que demà hi puc tornar que per sempre més seré un ex-fumador, i soc conscient que només el fet de tornar a probar una cigarreta hem pot fer tornar a agafar de nou aquest maleit vici, si bé us dic que no en tinc cap gana de tornar-hi.
També m'ha ajudat l'esport, podria dir que he cambiat un vici per l'altre, he cambiat cartrons de tabac per bambes, he cambiat paquets de tabac per curses populars, he cambiat l'hàbit de fumar per la costum d'anar a córrer almenys un parell de cops per setmana, des de aquí també vull agrair als meus companys de running, el Xavier, l'Alfredo i el Jose, amb els quals he passat molts quilòmetres, superant plegats objectius, pujades, sobrecàrregues de bessons, hores de carrera continua, sèries i entrenaments, també ells m'han ajudat a superar el dia a dia, a continuar un dia més sense fer una cigarreta, i a reforçar cada cop més els llaços d'amistat que ens uneixen.
He volgut escriure aquest post, en primer lloc per que estic molt content i com ja he dit, orgullós d'haber deixat el tabac, però principalment, per fer-vos saber i fer-vos agafar ganes a tots aquells que vulgueu deixar de fumar però no us vegeu amb forces, als que penseu que jo quan vulga ho deixaré,  però mai arriba aquest moment, a tots vosaltres, fer-vos saber que es pot fer, que es possible, i que amb mentalizació, no es tant difícil com sembla.
Jo us explicaré el meu mètode però sens dubte us he de dir, que heu de ser vosaltres mateixos els que us heu de crear el vostre propi mètode, que pot ser semblant al meu, es clar que si, però només la vostra mentalització, es la única que us pot ajudar, es la única que us pot portar per el camí que deixa erera les cigarretes. Dit això poseu una data, ni avui ni demà, ni el 31 de desembre, dit sigui de passada que es la més escollida i a la vegada la menys respectada. Un cop tingueu la data, que potser fins i tot d'aquí a dos anys, només us queda un pas, pensar un minut cada dia en que quan arribi la data fixada deixareu de fumar. A partir d'aquí dir-vos que aquest minut que cada dia pensareu en la data, serà la vostra mentalizació que cada cop, cada dia, com si es tractés d'un entrenament, cada mes, aquesta mentalització serà cada cop més forta, inclòs aquesta força us pot fer escurçar la data, cambiar-la i apropar-la una mica més a mesura que van passant els dies. Durant tot aquest temps escolliu una o dos persones de molta confiança a qui explicar-li el vostre propòsit, us ajudarà a aconseguir-ho.
Ja només queda un pas, esperar que arribi la data i sobretot, el dia que arribi, fer el pas i respectar al màxim amb totes les vostres forces la decisió que heu pres. Us puc dir que passareu tres dies molt dolents, com se sol dir, "les passareu putes!!" tres dies en els que no podeu defallir, en els que no podeu donar el braç a tórçer, tres dies en els que només heu de pensar en aguantar un dia més sense fumar. Un cop passeu els tres dies, us puc prometre que l'ànsia es cada cop menor, no desapareix, però es va fent cada cop més feble, i vosaltres cada cop més forts davant de la vostra decisió i portar aquesta fins a les últimes conseqüències, que només son lo bé que us anireu trobant dia a dia. Arribats a aquest punt només us queda pensar cada dia que cada cop trobeu a faltar menys el tabac, cosa que us ha de fer pensar que ja no val la pena tornar-hi, que només hi ha un camí per trobar-se millor, que es el de no tornar a encendre mai més una cigarreta, i esteu segurs que tindreu moments de debilitat en que tornarieu a encendre una cigarreta, però es justament aleshores, quan ja no val la pena fer-ho.
Ànims i sort!!!

Ignasi Boya Duocastella.