dimecres, 16 d’octubre de 2013

L'ENGANYIFA DE LES PREFERENTS

Doncs si, com molta gent en aquest país, a mi, també m'ha tocat. Com un Pepe!!, he pillat catxo!! a mi també me l'han clavat amb la merda de les preferents, i de la manera més vil que us poguéssiu imaginar, amb nocturnitat, alebosia i tots els calificatius que li volgueu possar. 
Per evitar problemes, ja que aquesta gentussa ja me n'han creat prous, evitaré donar noms, si bé els que hem coneixeu, podreu deduir de qui parlo i els que no a lo millor ho adivineu, almenys per el que fa a l'entitat en qüestió.
Pel que fa a la història intentaré sintetitzar-la al màxim, si bé es llarga, pero, he descriure-la amb tot detall per tal que sigui entenedor i es pugui captar la magnitud del tema.
Tot comença quan un gran "amic" meu, un dels millors que tenia en aquell moment, empleat de banca, m'aconsella de ficar uns calers que tenia estalviats, en un producte nou que dona molt bona rentabilitat i se'n pot disposar en el moment que jo vulgués. Decidim, evidentment amb el meu consentiment, i sempre aconsellat per el col·lega, de ficar els diners allí, si bé a mi en cap moment se'm parla i s'esmenta la paraula preferent. 
Un bon dia decidim demanar una pòlissa per la botiga de la meva dona , la qual ens la concedeixen sense cap problema però, avalada per els estalvis que hi havien en el producte esmentat anteriorment. Fins aquí tot correcte, sinò fós, per què en una reunió prèvia que jo havia tingut amb el meu "amic", i preocupat per les notícies que hi havia en aquells dies a tota la premsa, li vaig preguntar per si els meus calers estaven en preferents, la seva contestació va ser negativa, rotunda i ràpida, hem va dir clarament, " noooo tranquil, lo teu no està en preferents, es una altra cosa" a lo qual jo vaig restar tranquil. 
Aqui voldria fer un incís, evidentment que el problema era gros i entenc que al col·lega, i ho continuo pensant avui, almenys ho vull creure, que a ell també li van colar un gol els seus directius, però en aquell moment ell sabia ja l'entrellat, i dic jo, no hagués estat més honest per la seva part, que m'hagués dit la veritat?, en lloc de ficar-li un embolcall a la merda? I que aquesta s'anés fent cada cop més gran. Doncs be això es el que va fer " l'amic íntim".
Continuem, El temps va anar passant i s'atanssava el moment en que es podria cancel·lar la pòlissa i finalment la meva família i jo, després de tenir que tancar la botiga per la seva poca rentabilitat, això si preocupant-nos de deixar la pòlissa coberta per poder així, recuperar els nostres estalvis, els únics que ja ens quedaven, ja que la resta se n'havien anat tots a norris amb la botiga i destinats a poder cobrir la pòlissa. Doncs bé, a escassos quatre mesos de vèncer la pòlissa el meu "amic" hem truca explicant-me, com si hem fes un favor, que a través de la caixa en qüestió m'havia tramitat una reclamació que feien amb tots els clients de les preferents i que hem permetria, al moment de cancel·lar la pòlissa, estalviar-me uns 300€. Jo sorprés li dic, que hi ha quelcom que no entenc, - lo meu hem vas dir que no eren preferents no? i hem va contestar, - no el que passa es que també es pot fer amb dipòsits referenciats a avals com el teu, hem va contestar. Per segona vegada hem negava l'evidència, que lo meu eren preferents. I pregunto jo... No era millor que m'hagues dit ja la veritat d'una vegada? Doncs no era millor pensar, "continuo estirant el tema a veure si me surt bé, tot s'acava arreglant i queda en rés, i el borinot aquest no se n'assabenta de la moguda". Doncs bé, arriba el moment en que la pòlissa va vèncer i arribava el dia de poder disposar dels nostres estalvis, com he dit abans, els únics que ens quedaven i que necessitavem com l'aire. En aquest moment hem ve de gust dir que l'individu en qüestió era un dels meus millors amics i que per h o per b ens havíem i ens haurem de veure sovint per diferents motius comuns que ens uneixen.
Aleshores el truco un dia per dir-li que era el que ens faltava per recuperar els diners de l'aval, perquè jo encara no sabia que eren preferents, al que ell hem diu que ja està tramitada la reclamació a Barcelona, a central (ATENCIÓ PISTA: l'entitat en qüestió es catalana i només dos entitats entre d'altres, però bàsicament dos han estat els casos més escandalosos i l'altra es estatal. Aquí suposo que tots ja sabeu de quina entitat estic parlant). Doncs bé que la reclamació està feta a central i que en una setmana podria disposar dels diners, això es el que hem diu "l'amic" enredant una mica més la troca per sinò estava prou enredada ja.
Al cap de quatre dies, a les vigilies de St Joan m'arriba una carta a casa que hem parlava d'unes quantitats i percentatges que jo no entenia i també parlava de participacions preferents, etc. Aleshores vaig fer una foto al document i li vaig enviar a "l'amic" i li vaig preguntar que que era. Al cap d'una estona hem va respondre, que no era a l'oficina que miraria de dir-me quelcom al dia següent al matí. Creieu que no ho sabia el que era?? Clar que si!! Però va pensar que era millor continuar amb l'enganyifa. No solsament això sinò que va continuar 8 dies més donat-me llargues i passant de mi, fins que suposo que hi va haver quelcom dintre seu que li va dir que ja n'hi havia prou que m'ho havia de dir, i despres de 3 anys i mig va decidir que havia arribat el moment de confesar-me (això si, per telèfon, per no tenir que donar la cara) que el que jo tenia eren preferents i que del meu capital només tenia assegurat un 33% i que la resta, de moment, havia volat. Us podeu imaginar com hem sentia en aquell precís instant? Doncs us diré, traït, enganyat, robat, apunyalat per l'esquena. Mentre tenia al meu "amic" al telèfon, sentia com un ganivet se'm clavava al bell mig del pit.
Avançaré una mica en el temps per no fer-ho tant pesat, si bé durant dues setmanes "l'amic" es limita a tractar-me com un client més, donant-me la informació en comptagotes, si bé, ell hem diu que hem passa la informació segons la va sabent, inclòs en una conversa per wasap, la manera en que parlàvem, ja que hem resultava bastant difícil contactar amb ell per telèfon, hem diu com indignat(després de mostrar-li jo la meva indignació, això si, sense faltar-li al respecte) que si volia que hem donava dia i hora a l'oficina i que allí ja m'explicarien el que, quan tinguessin tota la informació. SI SENYOR!! AMB UN PARELL!!! Es el que s'ha de fer amb un amic!! Tractar-lo com un client més i que el follin, sinò per que s'enfada, per una tonteria així, permeteu-me la ironia, però es que sino m'entren ganes de plorar.
A principis de juliol, tot acaba amb la meva signatura en un arbitratge per tal de poder recuperar la resta dels meus diners, una reunió en la que, tant ell com una cap seva hem venen, una moto de gran cilindrada, en la que suposadament recuperaré tots els calers, evidentment no m'ho asseguren però m'arriben a dir que tinc tots els números per recuperar-los, que compleixo els requisits per què. l'arbitratge sigui favorable al meu perfil. Aquella mateixa tarda el meu "amic" i jo tenim una xerrada, la primera desde que es destapa la sorpresa, i us he de dir, que viu a escasos 400 mts de casa meva, no hagués set mes lícit i honest per la seva part, que hagués vingut un dia a casa, almenys a donar la cara?, doncs no ens vam veure fins aquell dia i al carrer, i en tota la conversa que va durar uns 45 minuts, en la que li vaig repetir una i altra vegada que m'havia enganyat que m'havia amagat informació, que havia jugat amb mi, en tota aquella conversa, tant sols vaig poder escoltar un tímid  "disculpa" amb la boca petita, res més.
A partir d'aquí doncs, tot queda a expenses de la resolució de l'arbitratge que s'esperava cap a octubre - novembre, i que com he dit havia de ser favorable o almenys tenia tots el números perquè la cosa acabés bé.
Passa el temps i arribem a mitjans d'octubre i arriba també la carta amb la resolució de l'arbitratge, i sabeu que va passar?, doncs que el meu perfil no entrava dins l'arbitratge, és a dir que es queden amb els meus calers per imperatiu legal i que jo no soc apte per recuperar els meus propis calers que la meva dona i jo ens hem guanyat amb la suor de la nostra front. Quins collons!!! Quina merda de país en que un pot anar gastant-se diners públics matant elefants i no passa res i en canvi es pot fotre els calers que el poble s'ha guanyat amb la suor de la seva front, i no passi res, i no puguis fer res més que gastar-te els diners que t'han robat i ja no els tens, en advocats per veure si tens sort i un jutge determina que et tornin els calers.
I "l'amic"? Us preguntareu, doncs en tot aquest temps en que esperàvem la resol·lucio de l'arbitratge no hem va trucar una sola vegada, ni tant sols per preguntar-me com estàvem, ni tant sols per preguntar-me si teníem resposta, i no solsament això. 
En el moment que m'arribà la resolució, el truco per telèfon i li dic que hem prepari els calers que hem queden i que m'ho cacel·li tot i que en tres dies aniré a veure 'l per tancar- ho tot. Doncs bé, es va a limitar a tractar- me com un client més, ni una pregunta , com esteu?, ni un disculpa més, res de res.
Crec sincerament que no m'ho mereixo, que mai li he fet cap putada, i entenc que el cas de que m'hagin encolomat preferents no es culpa seva pero si que li puc retreure ,i molt, que no ha actuat be, que m'ha amagat informació, a expenses que jo no m'assabentés del tema, però crec que hagués tingut de tenir una mica més d'humilitat, que hagués tingut de ser més persona i menys fred, i que sens dubte no tenim al cap el mateix significat de la paraula amistat. Que ha tingut una actuació cínica i hipòcrita,i que li puc dir ben alt que en aquesta vida si s'ha de ser valent, es per donar la cara i més per algú a qui suposadament t'aprecies. A lo millor és que soc massa il·lús pensant que m'apreciava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada