diumenge, 30 de juny de 2013

A LA MARE.

Que puc dir de la mare, no puc fer més que donar les gràcies per tot el que has fet, tot el que fas i per tot el que encara faràs durant molts anys, perquè no et canses mai de donar als teus, per mirar sempre per els demès abans que per tu mateixa. Gràcies Mare.
Avui t'han volgut fer un homenatge, aquell que tant et mereixes, per una vida sencera dedicada al comerç, una vida sencera repartint despistats somriures i pollastres des de darrera aquell vell mostrador blanc i atrotinat, amb ganes o sense, però, això si, sempre amb bona cara. Tota una vida dedicada al servei del client, tota una vida invertint hores per fer gran aquella botigueta estreta i allargada del costat de la carretera, diumenge rera diumenge lidiant cues inacabables de clients que venien a buscar el pollastre del diumenge,”- qui es ara !!!” se sentia des del fons de la botiga donant pas al proper client mentre encara li donaves el canvi a l'últim que havies despatxat, i fins que la cua acabava que ja era el moment de dinar, quan tothom ja berenava, i tot perquè? Per pujar i veure fer-se grans als teus fills la teva única preocupació i el teu únic propòsit, per donar-los-hi el millor i fer-los persones de profit, objectiu, més o menys “aconseguit”.
I la “botigueta”?? I tant si la vàrem fer gran entre tots, principalment tu i el nostre pare Robert i també la padrina l'Antonia i el "ieié" Salvador el creador de la idea sense ell i la seva idea res no hagués estat el mateix, i gràcies també a tots els que ens varen acompanyar en el llarg viatge colze a colze treballant amb nosaltres, i com no gràcies als nostres clients fidels, que durant tants anys van fer una tradició el menjar pollastre els diumenges.
I les Festes Majors?? Tres dies esgotadors de feina sense parar, on la nit i el dia només es separaven per dues hores d'una breu migdiada per agafar forces i continuar servint amanides i pollastres a la vorera, i com no , la teva tradicional escapadeta al ball a fer el teu ballet tradicional de Festa Major que no podia faltar cap any.
Y quan la vida ens va arrebatar al pare de la nostra vora, no podíem fer res més que retre-li homenatge tirant endavant la seva idea, “El Menjador del Salvador” i va funcionar, i tant si va funcionar , tanta por que teníem eh??.
I quan tot això es va acabar, perquè tot s'acava, com que no pots estar quieta, vas pujar a bord d'aquest vaixell que es l'Associació de Comerciants, fent-la també gran amb la teva labor de buscar i fer nous associats , fent sentir a la gent identificada amb el barri i compartint l'esperit de entre tots ho farem tot.
Però ja esta mare s'ha acabat treballar, que finalment ja estàs jubilada i ara toca disfrutar de la teva neta l'Ainara l'alegria de casa nostra i l'únic que t'ha de preocupar, això si, es cuidar-mos bé a tots a l'Ainara, el Salvador , la Vanesa, a la Raiza des de la distància i a mi també eh, però per lo demés no et preocupis de res mes, i a disfrutar de la vida que encara us queda amb el teu company de viatge el Joan.
Felicitats i espero que aquest hagi estat un dia força especial per tu.

Ignasi Boya Duocastella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada