dilluns, 9 d’abril de 2012

AL MEU PARE

Avui fa quinze anys que vas marxar, i el teu record segueix viu en el meu pensament com el primer dia, encara et trobo a faltar, encara no passa un sol dia sense que pensi en tu, no passa jornada que no necessiti el teu consell, i no passa ni un sol moment, en que no hem senti orgullós del pare que vaig tenir i que, almenys per mi, encara tinc, perquè si bé es veritat que vas marxar, quelcom dintre meu es va quedar viu per sempre. Amb el pas dels anys he arribat a entendre el significat de totes les teves ensenyances, i que quan tu me les donaves i havia molts cops que no entenia, però si he de dir veritat, hi va haver un moment en la meva vida , hi va haver un punt d'inflexió, en el qual, ho vaig entendre tot de cop, i aquest instant va arribar, el dia que jo vaig tenir la immensa alegria de ser pare de la teva neta, i que tant t'hagues agradat conèixer.
Hem fot la idea que no l'hagis pogut conèixer, m'amarga el fet de que no hagueu pogut jugar plegats, però a la vegada hem sento molt orgullós de poder-li explicar qui era el seu padrí, aquell que hi ha en aquella foto del menjador de casa, que somrient sempre ens observa, orgullós de poder aplicar amb ella, els teus mètodes que jo tant vaig qüestionar i que ara si, entenc que son els més correctes per tal de poder pujar un fill amb els valors més correctes.
Hi ha qui diu que la mort d'un familiar s'arriva a superar, francament crec que no es així, simplement, el que crec, es que t'acostumes a viure amb la seva absència, t'acostumes a nomes poder tenir el seu record, t'acostumes a no poder tenir converses a no poder compartir les vivències que et van passant, i si bé puc dir que el dolor no es el mateix que el vaig tenir fa quinze anys, puc dir que no ho he superat, que encara ara, hem fa ràbia la teva marxa, hem dol el fet que no puguis estar amb nosaltres, amb la teva família que tant t'estima i que tant et troba en falta. 
M'il·lusiona anar a dormir cada dia i almenys poder tenir un somni en el que hi surtis tu i que puga despertar amb la sensació d'haver estat una estona més al teu costat, ja que els dies que això hem passa et puc assegurar, que encara que estigui núvol, jo tinc la sensació que llueix el sol en el meu món, que el meu món, almenys aquell dia, no te problemes no te mals moments es un dia positiu al cent per cent, i simplement es la força que hem dona el haver tingut la sensació real d'haver-t'he vist.
Pare et trobem a faltar i et trobarem a faltar sempre i sempre estaràs amb nosaltres sinó de presència de pensaments, en les fotos o en els records que tenim al teu costat i sobretot en els nostres cors on sempre més hi has tingut un racó, en el moment en que ens passa quelcom important en les nostres vides, per sempre més passin quinze, vint o trenta anys, sempre estaràs amb nosaltres.
Tant debò avui quan vagi a dormir puga somiar, i puga viatjar una estona amb tú.

Ignasi Boya Duocastella.

6 comentaris:

  1. IGNASI ETS UN FILL DIGNE DELS TEUS PARES;EL TEU PARE HA MARXAT FÍSICAMENT , PERÒ ROMANDRA VIU DINTRE DELS VOSTRES CORS I AIXÒ ÉS EL MÉS VALUÒS QUE POT TENIR UNA PERSONA,L'AMOR I EL RECORD DELS QUI SÓN NOSTRES PERÒ JA NO VIUEN ENTRE NOSALTRES,EL TEU PARE CONTINUA VIU, PERQUÈ LA MORT
    ÉS L'OBLIT I EL RECORD DEL TEU PARE HI ÉS SEMPRE EN LES VOSTRES VIDES.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules Critstina encoratgen molt a seguir recordant per seguir-lo tenint al meu costat.

      Elimina
  2. IGNASI ELS QUE NO TENIM EL PLAER DE CONEIXER REALMENT COM ETS, ENS FEM UNA IDEA A TRAVÉS DELS TEUS ESCRITS DE LA GRAN PERSONA QUE ETS. ORGULLOSOS PODEM ESTAR I SEGUR HAN ESTAT ELS TEUS PARES, TAL COM DIU LA CRISTINA, DE TENIR UN FILL DIGNE. CONTINUA MANTENINT PRESENT LA MEMORIA DEL TEU PARE, SENT TU I ELS TEUS EL SEU TESTIMONI.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per els el·logis Gemma un plaer per mi també el anar-vos coneixent cada dia una miqueta més i millor i un plaer que a la vegada sigui cada cop més satisfactori tot el que vaig coneixent.

      Elimina
  3. Quan d'orgullós n'estarà ton pare de tu!!!! i quan pensis en ell reccorda'l con ell voldria que ho féssis: amb un somriure per tants i tants bons moments com us va fer passar.
    Una abraçada company.

    Ruski.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ruski, el recordaré sempre amb molts somriures, tants com els que tu i jo hem compartit durant tants anys i espero seguirem compartint durant molts anys més. Un besito a la front!!!

      Natxete.

      Elimina