dimecres, 2 de novembre de 2011

JUAN ANTONIO ESPARABER, AQUAREL·LISTA.

Ja fa molts anys, la vida hem va donar l'oportunitat de poder conèixer en David Esparaber, persona senzilla, gran àmic i millor persona. En David es fill d'un pintor de la nostra ciutat, en Juan Antonio Esparaber, deliniant de professió i que ha fet de la pintura en aquarel·la, el seu motiu de vida.
Dir per endavant, que el meu coneixement en l'art pictòric es més aviat ínfim, però si que soc un expert en les meves pròpies sensacions, que per això son meves, i el que us explico a continuació son les meves sensacions.
Avui he tingut la sort de poder assistir a una exposició pictòrica, de la qual, m'ha impressionat, tant la qualitat de les obres, com l'oportunitat de poder conèixer un pelet més a l'artista, a toms inaccessibles, però aquest no era el cas, ni molt menys.
En l'exposició que aquests dies està realitzant en Juan Antonio Esparaber a la Cambra de Comerç de Lleida, només entrar, hem va impresionar el veure uns quadres que talment semblaven fotografies fetes amb pinzell, la nitidesa de les imatges, la qualitat del traç i la generositat en detalls, tenien la qualitat de poder-me transportar al moment que en el quadre hi havia representat. Després d'uns minuts de contemplació, s'em va acostar l'artista, i vaig tenir la immensa sort de poder parlar amb ell, i si bé, ja haviem coincidit en alguna altra ocasió, potser mai avans haviem parlat tanta estona. Ell m'explicava,amb gran generositat els detalls d'alguna de les seves obres , i hem va impressionar l'estudi que ell realitza de l'entorn a pintar, de l'objecte que ell plasma al quadre, avans de començar a fer ballar el pinzell amb les aquarel·les i passar a donar color, al blanc del llenç, que en quatre traçades comença a pendre vida dins del seu estudi.
Una altra cosa que hem va impresionar, va ser la senzillesa del Juan Antonio i la lluinositat de la seva mirada quan hem parlava de les seves obres, realment demostrava que n'estava orgullós, hem parlava com si jo fós un complert entés en l'art i a la vegada tot el que m'explicava, ell, ho feia de tal manera que jo podia entendre en tot moment el que m'explicava. Com coneixia la història de cada casa representada en un quadre, l'any de cada objecte il·lustrat, com li havia donat color a una fotografia en blanc i negre deduint-ne els colors per l'espai que hi havia pintat, com podia transportar-se al moment estampat i plasmar la imatge, inclòs afegint detalls si ell ho considera oportú.
Realment, he assistit a poques exposicions d'art, però aquesta us puc dir que m'ha agradat moltissim i que sen's dubte us recomano a tots els que tingueu mitja hora de les vostres vides, que la vulgueu omplir de sensacions realment maravelloses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada