Que
puc dir de la mare, no puc fer més que donar les gràcies per tot el
que has fet, tot el que fas i per tot el que encara faràs durant
molts anys, perquè no et canses mai de donar als teus, per mirar
sempre per els demès abans que per tu mateixa. Gràcies Mare.
Avui
t'han volgut fer un homenatge, aquell que tant et mereixes, per una
vida sencera dedicada al comerç, una vida sencera repartint
despistats somriures i pollastres des de darrera aquell vell mostrador
blanc i atrotinat, amb ganes o sense, però, això si, sempre
amb bona cara. Tota una vida dedicada al servei del client, tota una
vida invertint hores per fer gran aquella botigueta estreta i
allargada del costat de la carretera, diumenge rera diumenge lidiant
cues inacabables de clients que venien a buscar el pollastre del
diumenge,”- qui es ara !!!” se sentia des del fons de la botiga
donant pas al proper client mentre encara li donaves el canvi a
l'últim que havies despatxat, i fins que la cua acabava que ja era
el moment de dinar, quan tothom ja berenava, i tot perquè? Per pujar i
veure fer-se grans als teus fills la teva única preocupació i el
teu únic propòsit, per donar-los-hi el millor i fer-los persones de
profit, objectiu, més o menys “aconseguit”.
I
la “botigueta”?? I tant si la vàrem fer gran entre tots,
principalment tu i el nostre pare Robert i també la padrina
l'Antonia i el "ieié" Salvador el creador de la idea sense ell i la
seva idea res no hagués estat el mateix, i gràcies també a tots els
que ens varen acompanyar en el llarg viatge colze a colze treballant
amb nosaltres, i com no gràcies als nostres clients fidels, que
durant tants anys van fer una tradició el menjar pollastre els
diumenges.
I
les Festes Majors?? Tres dies esgotadors de feina sense parar, on la
nit i el dia només es separaven per dues hores d'una breu migdiada
per agafar forces i continuar servint amanides i pollastres a la
vorera, i com no , la teva tradicional escapadeta al ball a fer el
teu ballet tradicional de Festa Major que no podia faltar cap any.
Y
quan la vida ens va arrebatar al pare de la nostra vora, no podíem
fer res més que retre-li homenatge tirant endavant la seva idea, “El
Menjador del Salvador” i va funcionar, i tant si va funcionar ,
tanta por que teníem eh??.
I
quan tot això es va acabar, perquè tot s'acava, com que no pots
estar quieta, vas pujar a bord d'aquest vaixell que es l'Associació
de Comerciants, fent-la també gran amb la teva labor de buscar i fer
nous associats , fent sentir a la gent identificada amb el barri i
compartint l'esperit de entre tots ho farem tot.
Però
ja esta mare s'ha acabat treballar, que finalment ja estàs jubilada i
ara toca disfrutar de la teva neta l'Ainara l'alegria de casa nostra
i l'únic que t'ha de preocupar, això si, es cuidar-mos bé a tots a
l'Ainara, el Salvador i a
mi també eh, però per lo demés no et preocupis de res mes, i a
disfrutar de la vida que encara us queda amb el teu company de viatge
el Joan.
Felicitats
i espero que aquest hagi estat un dia força especial per tu.
Ignasi
Boya Duocastella.
