El personajillo BELÉN ESTEBAN

No entenc res!!!!!!
Un País enclaustrat en una crisi , que ni els que haurien de treure'ns saben com fer-ho, mig món preocupat en fer revoltes absurdes, l'altre mon fotut de fam, i aqui a Espanya un dels paisos més xangat per la puta crisi, resulta que la majoria del país, almenys a jutjar per les audiències, està preocupat per la vida de la Belén Esteban.
Com pot ser!!! que una persona que l'únic que ha fet per aconseguir aquesta popularitat, es casar-se amb un torero famós i evidentment treure'n partit, pero amb la particularitat que sempre va de víctima, i lapidant als que ella considera els seus botxins, sense donar-los-hi dret a rèplica.
Per favor com pot la majoria d'un pais estar enganyat per aquest personatge.
Tothom tenim que currar, qui mes qui menys te problemes per arribar a final de mes i a tots ens costa prou arribar-hi, això el que aconsegueix fer-ho.
No permetem que aquesta persona els guanyi tant fàcilment i tant bé la vida i a costelles dels altres, algú pensarà que es lícit, a mi no m'ho sembla, ja que ella, la Belen, "princesa del pueblo" (ja t'hi cagues), ella decideix que ven i que no ven, no hem sembla normal, si tu decideixes fer de la teva vida un espectacle televisiu hem sembla molt bé, el que ja no hem sembla tant bé es que aquesta personajillo del 3 al cuarto, el que ella no vol que se'n parli, s'indigni, no señora esteban,
si usted decide vender su vida i sacar tajada de ello, véndala toda, no seleccione, no engañe a la gente.
Tornant a la meva llengua materna en la qual hem sento més còmode us diré:
Com pot ser que aquesta senyora acapari tanta atenció, com pot ser que una persona que nomes te taules per fer un debat de "verduleres d'escala" estigui ocupant hores inacabables de televisió, una persona que quan no li diuen el que vol sentir, l'únic que sap fer es aixecar el to de veu per tal que se l'escolti més que el seu interlocutor, que no tingui un mínim de cultura per portar una conversa de qualsevol tema, ja no dic un debat sobre acceleradors de partícules, sino qualsevol dels temes vanals que es tracten en els programes en que ella assisteix.
L'altre dia va ser incapaç de debatre sobre la llei del tabac i com que un interlocutor li va llamar l'atenció sobre el seu to de veu, ella l'unic que va saber fer, va ser indignar-se i faltant el respecte a tots els interlocutors va marxar del plató.
I el que hem sembla més penós e que hi hagi medis que es gastin sumes impensables de diners per molts de nosaltres, per seguir explotant l'exit d'aquesta señora.
Se que es cosa complicada pero no li donguem audiència a aquests programes se que es complicat però també es fa molt bona televisió, per que aquest tipo de programes els hi prengui audiència, fem campanya per que la gent no segueixi mes a la princesa del pueblo i d'una vegada per totes desaparegui de les pantalles, evitem que aquesta senyora no dongui mes pel cul!!!!!

Natxete.

Un Periodista Impertinent

Hola, soc seguidor de la U.E.Lleida, tenim poques maneres de seguir al nostre equip, sobretot quan juga a fora i no podem assistir personalment als partits. Aleshores ens tenim que limitar a escoltar el partit per ràdio o be llegir la crònica als diaris de la ciutat i un d'ells es La Mañana. En aquest diari i l'emissora ua1fm, tenen la "sort" de comptar amb un periodista que dona molt mal nom a la gent del seu gremi, aquest senyor es diu Antoni Laso i per lo vist a traves dels anys i setmana radera setmana, es pot constatar que aquest senyor s'estima molt poc al Lleida.
La meva opinió es que es pot ser crític, pero no destructor, prou penosa es la situació del nostre club com per que li tirem mes sorra a sobre, i el que es mes penós, que s'aprofiti un micròfon o unes fulles de diari per lapidar una institució de la nostra ciutat.
Setmana rera setmana, faci el que faci el Lleida aquest senyor, mai troba res ben fet i el que es pitjor, altera la realitat donant falses informacions per tal de menysprear la labor que esta fent el Lleida,per part de tots els que el representen, Junta, entrenador i sobretot jugadors.

El que hem sembla mes trist es que aquest senyor despres de tants anys continui fent la mateixa labor, que encara no hi hagi ningú que l'hagi censurat, que encara li continuin donant feina per seguir al Lleida, crec que hi deuen haber millors periodistes que aquest senyor si mes no algú que tracti amb mes rspecte al club, que crec s'ho mereix.

Ignasi Boya.

LA BORDETA.

La Bordeta, hi ha qui diu que es un barri gran, altra gent diu que es un poble petit, però sens dubte, tot aquell qui se l’estima coincideix en pensar que es un lloc sensacional per viure-hi.

A continuació us explicaré una mica la meva història la meva relació amb el barri i un petit esbós de les meves vivències al mateix.

Jo us puc dir que fa gairebé 36 anys que hi vaig néixer, he corregut la meva infància pels seus carrers jugant pels diferents descampats que aleshores hi havia, visitàvem amb els meus companys del barri i les nostres bicicletes tots els racons d’aquest barri que aleshores no tenia ni la meitat de cases i les que hi havia ni molt menys eren tan altes com les d’ara, però si que es veritat que també hi havia mes racons per amagar-se, per descobrir, per conèixer,per fer feliç la nostra infantessa, per fer aquell barri mes nostre, mes entranyable, en definitiva per estimar-lo cada cop mes fins arribar al punt que avui dia quan fa dies que no hi ets el trobes a faltar com si es tractés d’una persona a la qui estimes.

Es veritat que el pas dels anys, els avenços, la proliferació de vivendes li ha tret aquell encant, aquella visió de poble que tenia i que tots els que hi vivíem li donàvem. Recordo que era petit i esperàvem l’autobús que aleshores eren verds i mes atrotinats que els d’ara, ni tampoc passaven amb tanta freqüència i recordo que ens trobàvem a la parada de l’antiga plaça sant Jordi i la gent gran d’aleshores deien que anaven a la capital, quan simplement anàvem al centre de Lleida, era com fer un viatge, una excursió a una altra ciutat i el canal la línia fronterera que delimitava el nostre poble de la resta.

Per circumstàncies de la vida durant dos anys vaig tenir que anar a viure a Lleida, tan sol un quilòmetre hem separava de la que avui es i sempre ha estat la meva casa però us puc assegurar que la meva enyorança era cada cop mes intensa, sembla una tonteria però us puc dir que quelcom hem faltava que jo allí no era del tot feliç, no hem sentia del tot realitzat, necessitava tornar al barri, volia tornar allí on la meva vida havia començat, volia tornar a caminar pels seus carrers, perquè si que es veritat que hi venia de visita però no era el mateix, necessitava sentir-me aquí, necessitava saber que dormia aquí que tenia la meva vida establerta al barri i vaig escollir un moment molt especial de la meva vida per tornar, va ser el moment en el que va néixer la meva filla que avui te quatre anys i així podrà dir sempre que ella es de la bordeta que tan sols els dos primers mesos de vida va tenir que ser-hi fora però que des d’aleshores sempre mes ha estat al barri.

Avui puc dir que surto al balco de casa meva i hi veig el cel, que puc veure la posta de sol cosa difícil de veure a la ciutat, que hi observo la llum i no carrers foscos sempre a l’ombra d’alts edificis que no hi deixen penetrar el sol, puc dir que oloro a camps i aire fresc i no a la pol·lució a causa de la quantitat elevada de cotxes que circulen pels carrers, que surto al balco i puc sentir la música del silenci, de la tranquil·litat i no sentir-me pertorbat pel bullici que hi ha a la capital. Puc dur a la meva filla a jugar als mateixos descampats on jugava jo de petit, si be es veritat que avui han estat convertits, millorats en definitiva, en boniques places adequades amb jocs pels infants. Puc sortir amb la meva dona i la meva filla a passejar pels mateixos carrers on jo hi jugava de petit, i us puc dir que aquesta es una sensació de molt plaer, sensació de saber que ets a casa i que la teva família també es a casa seva.

Ignasi Boya Duocastella.

Hola Amics,

He decidit publicar un blog on aniré escribint tot allò que hem vingui de gust escriure per tot aquell que ho vulgui llegir i per que tots i pogueu dir la vostra.

Salutacions a tots.

Natxete